Twitter prohibit
Ahir vaig assistir a l’última sessió del 10 en comunicació que promou ESCACC. Com que la sala estava plena de periodistes, no seré jo que en faci una crònica del que es va parlar. El que volia comentar és la fantàstica retransmissió via Twitter de l’acte. Motivats per en Marc Roca, molta gent va poder seguir l’acte sense ser-hi.
Molt bé, fantàstic, ahir es tractava d’això i algun dels ponents també hi va participar. Però quin és el límit? Quin efecte ha de fer donar una conferència i que tothom estigui pendent del mòbil i sembla que no t’escoltin? Realment es pot escoltar una conferència i retransmetra-la alhora? A mi em costa molt, i si a més he d’estar pendent de què escriuen els meus companys de butaca o localitzar-los físicament per què alguns només els conec virtualment, escotar ja és gairebé impossible. Si no ens deixen conduir i tuitejar per què podríem perdre l’atenció i tenir un accident, per què ho hauríem de fer mentre escoltem una conferència ?
A la mateixa hora, hi havia sessió al parlament i durant tota la tarda hi va haver una partida de tenis entre #parlament i #escacc (que va guanyar #parlament). Però els parlamentaris que seguien la sessió i tuitejaven alhora, estaven realment atents ?
Fa dies a ARGUS hi va haver la polèmica entre ens tuitaires de l’empresa sobre si és lícit tuitejar mentre tens una reunió. Per mi la pregunta és quin és el límit de tuitejar quan estàs en grup? Haurem d’afegir senyals de Twitter Prohibit a les sales de reunions? A mi em molesta que algú a una reunió estigui pendent del mòbil … però he de confessar que jo també ho faig.
El twitter és una addicció de les noves, que es comporta com una epidèmia… T’imagines la conferència d’ahir d’aquí uns quants anys? Llavors no serien 25 frikis twittejant enmig de la sessió sinó tots 100 mirant la pantalleta del mòbil. Visualitzo el ponent… i el veig twitejant també!!
Jo era una de les persones que estaven tuitejant des de la sessió així que, Clara, gràcies per això de friki
.
. De fet cada cop hi ha més conferències en què es planta un projector connectat a un ordinador on es van fent públics en temps real els tuits que es van generant. I els ponents o el moderador poden repescar alguns dels comentaris o preguntes per obrir el debat posterior.
El límit en l’ús de Twitter crec que l’hem de posar nosaltres mateixos amb el sentit comú: a una reunió privada de feina em sembla de mala educació anar fent tuits o estar constantment pendent del mòbil. A una conferència pública, pot ser una forma de donar més vida i punts de vista a la conversa, a part de la major visibilitat. Si algú que des de casa seguís la xerrada hagués volgut, podria haver plantejat dubtes al ponent (que, en alguna ocasió també va mirar el seu mòbil, no sabem si per consultar el seu Twitter o no
Del tema de si es pot escoltar i retransmetre alhora, crec que no es tracta tant de retransmetre, com de seleccionar el que a tu et sembla més interessant i publicar-ho. Com que tots esteu utilitzant un mateix hashtag, qui el segueixi pot fer-se una idea bastant completa de què s’està dient, sumant els diversos punts de vista.
Eva, no es mereixen
Segurament el plantejament ha de ser aquest. Té tot el sentit.
Però ja veiem que la cosa segurament no anirà guiada pel sentit comú, perquè realment existeix aquesta mena d’addicció a anar comprovant el mòbil, o el mail, o el facebook…
Vaig començar aquest article com un comentari al teu post… ha acabat sent un mail obert:
http://www.vilaweb.cat/mailobert/3708430/jo-abans-prenia-notes.html