Ahir, després de rebre el suggeriment de la Clara i en Marc Roca, vaig decidir divorciar el meu Twitter del meu Facebook. Fa temps que ho veia a venir, fa temps que sabia que tocava fer-ho, que era inevitable, i per què no ho feia ? per mandra social. És molt fàcil alimentar el Facebook automàticament sense haver d’entrar-hi mai.

El divorci ha provocat algunes reaccions interessants:

- Els mestres del 2.0 em diuen que, millor, que tranquil, que ells ja fa temps que han fet el pas i que m’anirà millor.

- Els despistats del 2.0 em pregunten que perquè ho faig? i jo que responc la versió oficial, que el missatge i el públic és diferent, que no es pot bombardejar Facebook, etc.

- I, finalment, el mestre Ramon Gil em diu que el pas que em toca ara és fer el salt de veritat i esborrar el compte del Facebook… Buffff! I em passa un recull de gent que ja ho ha fet (http://2tu.us/23q4 i http://2tu.us/23q6).

I jo què penso? Que el que em fa por a mi és abandonar el Facebook del tot.  Un cop ja tens la xarxa d’amics feta, que ja has fet el ja clàssic sopar del Facebook on has retrobat aquella gent que no recordaves ni el nom… Què queda? Un grapat de peticions d’amistat de gent que no conec i que ara ja accepto monòtonament. Hi tornaré a entrar? Últimament només m’interessa xafardejar algunes fotos  i poca cosa més.

No vull desmerèixer el Facebook. És una aplicació brutal i entenc que hi hagi molta gent enganxada, i que encara sigui molt útil com a eina de màrqueting, però què voleu que us digui. Jo me n’he cansat. En canvi el Twitter em sorprèn cada dia: canvia, evoluciona, és útil, incentiva la imaginació, la creativitat, la comunicació.

Com deia la Sílvia Cobo, twitter ja no és cap tonteria. No sé si ja es pot qualificar de mitjà de comunicació i ha deixat de ser una xarxa social, però la sensació que tinc és que s’està fent gran i en canvi Facebook, s’ha quedat encallat a l’adolescència.

Tinc una nova aplicació a la Blackberry que posarà els pels de punta als Mossos i al servei català del  trànsit. Es connecta al GPS i quan m’acosto a una radar de velocitat … una noia molt amable em diu “speed camera” … i jo feno ? Noooooooooo, que jo sempre vaig a la velocitat correcta. Però jo somric!!!

El que diferencia aquesta aplicació dels tomtoms habituals és que qui comunica on estan amagades les càmeres, els radars o els mossos són els propis usuaris des de la seva blackberry, iphone, android … a sobre d’un mapa els usuaris les marquen i a més a més voten si estan d’acord o no que els mossos s’amaguen habitualment en aquell revolt o no.

No sé si és trapelleria o delinqüència … però segur que és una nova demostració que les coses més habituals ja no les podem mirar des del mateix punt de vista. Els Mossos hauran de ser meś imaginatius si realment volen controlar la velocitat dels automobilistes.

Trapster.com es pot descarregar amb les plataformes següents:

* iPhone
* BlackBerry
* Android (the TMobile G1 and others)
* Nokia N95, N96, N97, 5800, E71, and other Symbian s60 phones
* Palm WebOS phones such as Pre and Pixi
* Windows Mobile touch screen phones with 6.0, 6.1, or 6.5 OS and GPS
* Unlocked J2ME phones with GPS (for example the Sprint Samsung Instinct)