L’autor ens proposa des de mòbils subcutanis a mòbils [...]]]>

El divendres parlava del futur que ens ofereixen els Japonesos: un món on tots estarem més de dues hores al dia navegant amb el telèfon mòbil. Avui, per casualitat he arribat a un post que va una mica més enllà: 10 idees ridícules sobre el futur dels mòbils.

L’autor ens proposa des de mòbils subcutanis a mòbils capaços de respondre a tots els nostres sentits (a banda de la veu i el tacte) o mòbils incrustats en joies o auriculars …

El que ja no és tan futur és un miniprojector que s’endolla al mòbil. Aquest potser si que canviarà la nostra forma de veure la televisió o serà un complement imprescindible en reunions de treball.

Bàsicament, en Christopher Billich va centrar la seva intervenció en parlar de l’ús del mòbil al Japó. Em [...]]]>

Dimecres vaig assistir a la conferència d’en Christopher Billich organitzada per la Fundació Escacc dins del cicle 1o en comunicació. El propòsit de la jornada era parlar de les “Noves Pantalles”, especialment dels mòbils, en els mitjans de comunicació.

Bàsicament, en Christopher Billich va centrar la seva intervenció en parlar de l’ús del mòbil al Japó. Em sembla que no exagero si dic que tots els assistents vam sortir amb la impressió que estem a anys lluny del que fan els japonesos amb el mòbil; que som uns autèntics neandertals tecnològics. O sigui, que per a explicar-nos què hem de fer en un hipotètic futur, en va tenir prou en ensenyar-nos el que fan actualment ells.

Va començar la xerrada explicant quines creu ell que són les claus de l’èxit nipó:

• 109 milions de telèfons mòbils
• 9 de cada 10 usuaris utilitzen serveis de dades, la majoria amb 3G.
• L’estat no va cobrar res per a adjudicar les freqüènies 3G (al regne unit les operadores van pagar 594$ per habitant).
• Menys dispersió de terminals però molt més potents (les operadores de telefonia negocien directament amb el fabricant quines prestacions i com han de ser els models).
• Les operadores de telefonia repercuteixen bona part dels beneficis amb els proveïdors de continguts.
• Els missatges de text són gairebé gratuïts i permeten molt més text (i més ric) que els SMS d’aquí.
• El 40% dels usuaris disposen de tarifa plana

Com a conseqüència de tot això, només el 16,7% dels usuaris d’internet utilizen exclusivament el PC per a connectar’s-hi. La resta utilitzen (també) el mòbil. De fet va ironitzar dient que de vegades també utilitzen el telèfon per parlar. Més del 60% dels usuaris de telèfon mòbil es passen més d’una hora al dia navegant per Internet amb el telèfon. I és important destacar que  els Japonesos estan disposats a pagar fins a 3 euros mensuals pels serveis extres que contracten.

Christopher Billich va dedicar una bona part de la seva intervenció explicant-nos quines son les aplicacions més utilitzades. I a posar-nos alguns exemples concrets:

Despertador/tamagotchi

És un servei de despertador sota subscripció. Cada matí a l’hora programada, una noia et truca i et desperta. Com més bé o més malament tractes a les noies, elles et corresponen a l’estil tamagotchi i et tracten igual.

Desfilada de moda amb compra

En una desfilada de moda, el mòbil actua com a control remot. Només cal visualitzar amb la càmera de vídeo la model que està ensenyant el vestit. Mirant a través de la pantalla, i clicant sobre la model, n’hi ha prou per emportar-te el vestit a casa.

Televisió

Amb el mòbil poden visualitzar la TDT que normalment va acompanyada d’informació extra amb dades. A banda, a molts llocs emeten televisió de curt abast que només és visible amb  el mòbil si hi estàs aprop.

I més …

• Entrar al metro només posant el telèfon en una plataforma
• Pagament amb el mòbil posant el telèfon en una altra plataforma
• Visualització de la informació de la wikipedia, mirant amb la càmera del mòbil edificis singulars
• Navegació (física) amb el mòbil. Amb opcions del tipus: “Porta’m d’un punt a l’altre de Tokio sense mullar-me” en dies de pluja
• Utilització dels codis QR per a passar informació del món físic  al mòbil. Amb concursos de captura / col·lecció de codis QR.

Finalment Christopher Billich va acabar explicant que tot i que tradicionalment els ingressos han arribat a través dels continguts, cada vegada més estan arribant a través de la publicitat. També va afirmar que aquesta explosió que ha passat al Japó, no és traslladable aquí fins que no tinguem tarifes planes de dades assequibles i universals.

O sigui que tots acollonits amb les possibilitats del mòbil. Ara només ens fa falta imaginació per a fer aplicacions (amb el permís de Telefònica, és clar).