He rebut alguns comentaris sobre el meu post del meu post neandertals tecnòlogics en el sentit de no sobre-dimensionar el que fan els Japonesos … per què ja sabem com són … o que nosaltres tenim altres costums … o nosaltres no ens arribarem a passar mai dues hores enganxats al mòbil navegant.

M’ha picat la curiositat i he buscat si realment hi som tan lluny o alguna aplicació que ens pot esclatar a la cara a curt termini o ja la podríem estar utilitzant.

El que m’he trobat són dos exemples de realitat augmentada que ja es poden utilitzar.

Ikea utilitza realitat augmentada per a millorar la imaginació dels compradors

A principis d’any, Ikea va llançar una línia de productes (IKEA PS)  i una aplicació que utilitza el posicionament i la orientació del mòbil per a ajuda-nos a planificar la compra d’aquests productes col·locant-los en un espai utilitzant la càmera del mòbil. El funcionament és el següent:

A l’aplicació hi ha les imatges de la col·lecció IKEA PS. L’usuari selecciona el producte en que està interessat i aleshores pot clicar la opció “fer una foto”. L’usuari apunta la càmera del mòbil a l’àrea de l’habitació on s’hi ha de situar el moble. A la pantalla s’hi pot veure l’habitació juntament amb el moble que hem seleccionat. Si li agrada com queda, es pot desar la imatge o enviar-la per MMS.

Lonely Planet

La popular guia de viatges ha llançat una aplicació de realitat augmentatda per Android que permet veure a través de la càmera de mòbil, informació sobreposada dels llocs d’interès de la ciutat que estem visitant i també ens ajuda a planificar la ruta.

Aquesta aplicació utilitza la llibreria estàndard de Wikitude que pel que he llegit posa a l’abast de qualsevol desenvolupador, programar aplicacions de realitat augmentada.

Aquests dos exemples em semblen prou populars i útils com per què es popularitzin aviat. Si grans empreses com Ikiea i Lonely Planet hi aposten, deu ser  que no hi estem tan lluny.