Avui m’he instal.lat una aplicació a la Blackberry que llegeix codis QR. Només fent una foto a aquesta imatge, vindreu directament a aquest bloc.

O sigui que … feu la foto i deseu-la als vostres preferits.

Tinc la impressió que aviat veurem imatges com aquestes per tot arreu.

Un dia, fa temps, la meva filla Laia em va sorprendre amb la pregunta, “papa, em cliques els macarrons?”. El meu fill Oriol quan puja a l’ascensor “plica” els botons de pujar o baixar. Ells són d’una altra generació que, amb 3 anys, fan anar millor el ratolí que els seus avis, o que volen veure com ha quedat una foto just després de fer-la (perquè amb 3 anys ja fan fotos) i  ja no entenen com és que la televisió no és “clicable”.

Ahir llegia un interessant article del New York Times que parlava de com serà la generació de nens que que han nascut amb una i al davant … la iGeneració. Però és que diuen els experts que entre la generació del Baby Booom i aquesta iGeneració n’hi ha un altra: la Generació Xarxa o la Generació Jocs.

He repescat un article d’en Ramon Tremosa que parlava d’aquesta Generació Jocs: la que ha nascut jugant a l’ordinador des de petits i que ara s’està incorporant al mercat de treball. Segons l’autor del llibre “The Kids Are Alright: How The Gamer Generation Is Changing The Workplace“, aquesta generació són millors treballadors, treballen millor en equip, són millors gestors del risc i millors líders que la generació anterior.

I la iGeneració ? Doncs, segons l’article que abans citava, estaran tan acostumats a la immediatesa, que no entendran que s’han d’esperar. També comenta que per una banda seran capaços de fer moltes tasques simultàniament, però per altra banda, tindran molta feina a concentrar-se en una tasca. Evidentment el que canviaran és la seva noció de la privacitat. Coses que fem tots avui, que a mi em sorprenen i que escandalitzen a la meva mare, ells trobaran normal.

A mi em sembla apassionant pensar com seran de grans els nostres fills, que han nascut amb telèfons que no estan enganxats a la paret. Jo m’imagino que no entendran que una pantalla no pugui ser clicable, que qualsevol dispositiu o persona no sigui localitzable (amb GPS) a qualsevol lloc del món i que tots aniran amb un telèfon mòbil evolucionat, on l’opció de telefonar serà la menys utilitzada i que els  servirà d’interfície amb la xarxa.

Com canviarà la iGeneració els nostres entorns de treball ? Com ens desbancaran ? Com no els entendrem ?

He rebut alguns comentaris sobre el meu post del meu post neandertals tecnòlogics en el sentit de no sobre-dimensionar el que fan els Japonesos … per què ja sabem com són … o que nosaltres tenim altres costums … o nosaltres no ens arribarem a passar mai dues hores enganxats al mòbil navegant.

M’ha picat la curiositat i he buscat si realment hi som tan lluny o alguna aplicació que ens pot esclatar a la cara a curt termini o ja la podríem estar utilitzant.

El que m’he trobat són dos exemples de realitat augmentada que ja es poden utilitzar.

Ikea utilitza realitat augmentada per a millorar la imaginació dels compradors

A principis d’any, Ikea va llançar una línia de productes (IKEA PS)  i una aplicació que utilitza el posicionament i la orientació del mòbil per a ajuda-nos a planificar la compra d’aquests productes col·locant-los en un espai utilitzant la càmera del mòbil. El funcionament és el següent:

A l’aplicació hi ha les imatges de la col·lecció IKEA PS. L’usuari selecciona el producte en que està interessat i aleshores pot clicar la opció “fer una foto”. L’usuari apunta la càmera del mòbil a l’àrea de l’habitació on s’hi ha de situar el moble. A la pantalla s’hi pot veure l’habitació juntament amb el moble que hem seleccionat. Si li agrada com queda, es pot desar la imatge o enviar-la per MMS.

Lonely Planet

La popular guia de viatges ha llançat una aplicació de realitat augmentatda per Android que permet veure a través de la càmera de mòbil, informació sobreposada dels llocs d’interès de la ciutat que estem visitant i també ens ajuda a planificar la ruta.

Aquesta aplicació utilitza la llibreria estàndard de Wikitude que pel que he llegit posa a l’abast de qualsevol desenvolupador, programar aplicacions de realitat augmentada.

Aquests dos exemples em semblen prou populars i útils com per què es popularitzin aviat. Si grans empreses com Ikiea i Lonely Planet hi aposten, deu ser  que no hi estem tan lluny.

El divendres parlava del futur que ens ofereixen els Japonesos: un món on tots estarem més de dues hores al dia navegant amb el telèfon mòbil. Avui, per casualitat he arribat a un post que va una mica més enllà: 10 idees ridícules sobre el futur dels mòbils.

L’autor ens proposa des de mòbils subcutanis a mòbils capaços de respondre a tots els nostres sentits (a banda de la veu i el tacte) o mòbils incrustats en joies o auriculars …

El que ja no és tan futur és un miniprojector que s’endolla al mòbil. Aquest potser si que canviarà la nostra forma de veure la televisió o serà un complement imprescindible en reunions de treball.

Dimecres vaig assistir a la conferència d’en Christopher Billich organitzada per la Fundació Escacc dins del cicle 1o en comunicació. El propòsit de la jornada era parlar de les “Noves Pantalles”, especialment dels mòbils, en els mitjans de comunicació.

Bàsicament, en Christopher Billich va centrar la seva intervenció en parlar de l’ús del mòbil al Japó. Em sembla que no exagero si dic que tots els assistents vam sortir amb la impressió que estem a anys lluny del que fan els japonesos amb el mòbil; que som uns autèntics neandertals tecnològics. O sigui, que per a explicar-nos què hem de fer en un hipotètic futur, en va tenir prou en ensenyar-nos el que fan actualment ells.

Va començar la xerrada explicant quines creu ell que són les claus de l’èxit nipó:

• 109 milions de telèfons mòbils
• 9 de cada 10 usuaris utilitzen serveis de dades, la majoria amb 3G.
• L’estat no va cobrar res per a adjudicar les freqüènies 3G (al regne unit les operadores van pagar 594$ per habitant).
• Menys dispersió de terminals però molt més potents (les operadores de telefonia negocien directament amb el fabricant quines prestacions i com han de ser els models).
• Les operadores de telefonia repercuteixen bona part dels beneficis amb els proveïdors de continguts.
• Els missatges de text són gairebé gratuïts i permeten molt més text (i més ric) que els SMS d’aquí.
• El 40% dels usuaris disposen de tarifa plana

Com a conseqüència de tot això, només el 16,7% dels usuaris d’internet utilizen exclusivament el PC per a connectar’s-hi. La resta utilitzen (també) el mòbil. De fet va ironitzar dient que de vegades també utilitzen el telèfon per parlar. Més del 60% dels usuaris de telèfon mòbil es passen més d’una hora al dia navegant per Internet amb el telèfon. I és important destacar que  els Japonesos estan disposats a pagar fins a 3 euros mensuals pels serveis extres que contracten.

Christopher Billich va dedicar una bona part de la seva intervenció explicant-nos quines son les aplicacions més utilitzades. I a posar-nos alguns exemples concrets:

Despertador/tamagotchi

És un servei de despertador sota subscripció. Cada matí a l’hora programada, una noia et truca i et desperta. Com més bé o més malament tractes a les noies, elles et corresponen a l’estil tamagotchi i et tracten igual.

Desfilada de moda amb compra

En una desfilada de moda, el mòbil actua com a control remot. Només cal visualitzar amb la càmera de vídeo la model que està ensenyant el vestit. Mirant a través de la pantalla, i clicant sobre la model, n’hi ha prou per emportar-te el vestit a casa.

Televisió

Amb el mòbil poden visualitzar la TDT que normalment va acompanyada d’informació extra amb dades. A banda, a molts llocs emeten televisió de curt abast que només és visible amb  el mòbil si hi estàs aprop.

I més …

• Entrar al metro només posant el telèfon en una plataforma
• Pagament amb el mòbil posant el telèfon en una altra plataforma
• Visualització de la informació de la wikipedia, mirant amb la càmera del mòbil edificis singulars
• Navegació (física) amb el mòbil. Amb opcions del tipus: “Porta’m d’un punt a l’altre de Tokio sense mullar-me” en dies de pluja
• Utilització dels codis QR per a passar informació del món físic  al mòbil. Amb concursos de captura / col·lecció de codis QR.

Finalment Christopher Billich va acabar explicant que tot i que tradicionalment els ingressos han arribat a través dels continguts, cada vegada més estan arribant a través de la publicitat. També va afirmar que aquesta explosió que ha passat al Japó, no és traslladable aquí fins que no tinguem tarifes planes de dades assequibles i universals.

O sigui que tots acollonits amb les possibilitats del mòbil. Ara només ens fa falta imaginació per a fer aplicacions (amb el permís de Telefònica, és clar).

Aquest any hem tornat a col·laborar amb el “Mobile World Congress” oferint connexió a Internet d’alta velocitat al recinte del Poble Espanyol.

Finalment aquest any hem aprofitat l’ocasió i ja tenim cablejat amb fibra òptica tot el Poble Espanyol: des de la Plaça Major al Monestir.