oleguer.cat » Internet

Llibre llegit: Don’t Think of an Elephant: Know Your Values and Frame the Debate

oleguer — Thu, 03 Jun 2010 05:12:18 +0000

Fa uns dies vaig acabar de llegir: Don’t Think of an Elephant: Know Your Values and Frame the Debate d’en George Lakoff. Me l’havia recomanat fa poc en Sergi Rovira quan se l’estava llegint i n’estava entusiasmat.

Com que també em vaig entusiasmar llegint-lo, vaig començar a comentar-lo amb gent que em semblava que també els podia interessar el tema. De seguida vaig tenir la sensació que ja anava tard. Els gurus de la política, ja se l’han llegit tots i fa temps que han superat el “fenòmen Lakoff”. Per exemple, en Toni Aira, en va parlar al seu bloc, i en el seu moment ja comentava que en Lackoff no era el primer de parlar en aquests termes. El mestre Saül, també ja criticava l’excés de veneració cap en Lakoff en un post de l’any 2007.

Sembla que el PSOE va contractar en Lakoff en un consell d’assessors internacionals que els va ajudar amb la campanya de les eleccions del 2007 i ara hi ha qui diu que l’estratègia d’aplicar les seves teories podrien ser la seva perdició (sobretot d’en ZP).

I què predica aquest famós Lakoff? Doncs ho resumia molt bé en Manuel Castells en un article a La Vanguàrdia. Segons el que he entès (espero correccions), aquest senyor es dedica a estudiar la lingüística cognitiva que sembla que és una part de la lingüística que la relaciona d’alguna manera amb la psicologia i pel que veig està relacionat amb la neurolingüística, o sigui que es dediquen a estudiar els mecanismes del cervell que possibiliten la comprensió o producció del llenguatge… ufffff!

Però pel que s’ha fet famós és per l’entusiasme que va despertar en certs ambients demòcrates (del partit demòcrata) i progressistes dels EUA; entusiasme que han exportat als presumptes progressistes del país veí (d’aquí ve el contacte amb en ZP). La seva teoria (o la de la lingüística cognitiva) diu que pensem en termes de marcs mentals (frames) i metàfores que estan en les sinapsis del nostre cervell. Quan la informació que rebem no es pot enquadrar en aquests marcs escrits al nostre cervell ens quedem amb els marcs i ignorem els fets.

Segons Lakoff, el partit republicà dels EUA porten molts anys treballant i abocant molts dòlars en fundacions que es dediquen a crear marcs mentals i metàfores que després els seus líders i mitjans de comunicació es dediquen a propagar. Però no tot ho deixa en una simple manipulació de les paraules, ell sosté que l’important són les idees que fan aflorar els valors lligats a la identitat de les persones.

El que m’ha interessat més del llibre no ha estat la possible translació de les metàfores en la lluita dreta/esquerra dels EUA al nostre país sinó començar a pensar en quins valors podem compartir com a país, en quines metàfores estem embarrancats i quines ens fan treballar. Per què la gent continua votant el PP al País Valencià quan s’ha demostrat que són corruptes? Per què destinem tants recursos en demostrar que tenim la raó en temes com d’immersió lingüística, l’espoli fiscal o la catalanitat de Colom quan la raó o els fets concrets no són els que operen en aquests casos? Per què hi ha tants catalans que encara estan convençuts que canviaran Espanya o que la federalitzaran? I el més important, sobre els valors que compartim com a país, és possible construir un discurs propi, un projecte de país lliure, i una societat millor?

Ens hi posem ?

ARGUS: El web natural

oleguer — Tue, 01 Jun 2010 19:13:39 +0000

Divendres vam publicar el nou web d’ARGUS. Ja he perdut el compte de quina versió és però com cada vegada que canviem: JA TOCAVA!

I què hem fet aquesta vegada? Doncs el que sabem fer millor. Un WEB NATURAL, un web pensat per reflectir a la xarxa el dia a dia d’ARGUS. Amb tota la informació que generem els treballadors de forma natural: escrivint sobre el que ens interessa i parlant del que ens preocupa.

Al web hi trobareu el que som

Al web hi ha articles, de moment, d’en Ramon Gil, en Roger Fontcuberta i en Xavier Coso, molt aviat de tothom. També hi ha evidentment el Twitter d’ARGUS i accés als blocs d’alguns de nosaltres.

Al web hi trobarem el que fem

I què fem? Doncs, dit en poques paraules, fem webs naturals:

Webs pensats per durar en el temps
Webs pensats per ser ben indexats per Google
Webs pensats per ser usables i accessibles
Webs pensats per complir amb els estàndards d’Internet

Però sobretot sobretot fem webs pensats per reflectir d’una forma natural una institució, organització, empresa, personatge, … a Internet. I això ho fem amb l’experiència de més de 15 anys a Internet.

La irresponsabilitat social corporativa

oleguer — Wed, 31 Mar 2010 15:02:27 +0000

Busco al Google i trobo 259.000 pàgines que parlen de la Responsabilitat Social Corporativa. Tothom se n’omple la boca, fa anys que en parlen les grans empreses, en parlen les escoles de negocis: “business to business, one to one, growing together”… diuen.

Llegeixo al web d’una gran empresa que anomenaré XXXX:

“Desarrollo sostenible para XXXX significa crecimiento, teniendo en cuenta la responsabilidad social en las sociedades en las que operamos, el empleo eficiente de los recursos, de forma que nuestro impacto en el medio ambiente sea aceptable, y la creación de riqueza para aquellos que en ella invierten, trabajan o sirven con nuestros servicios.”

I resulta que aquesta gran empresa que no anomeno ha deixat durant una setmana milers de persones sense llum. Suposo que els recursos els ha utilitzat de forma eficient per la butxaca dels seus accionistes, i potser si que han creat riquesa, però em sembla que ha estat riquesa negativa per als afectats.

També es parla molt de “valors” i ben sovint s’acaben confonent amb els de la “Comision Nacional del Mercado de Valores“. I una bona pila de plans estratègics tenen “missions” que no se sap com s’han anat quedant pel camí. Al final de tot plegat només en queda el creixement pel creixement i el preu que costi no té massa importància. No ho dic només pel cas flagrant de XXXXX, sinó per altres decepcions recents que em fan pensar que moltes grans empreses (o petites i mitjanes amb vocació de ser grans) han entrat a l’era de la irresponsabilitat social corporativa i que no han entès que ara això ja no va així.

Digue’m ingenu, però penso que no tot s’hi val. Els valors i la responsabilitat de les empreses no poden dependre de si estem en crisi o no. Per mi és clar que ha arribat el moment del treball real en xarxa. Treball en xarxa dins i fora de les organitzacions. I el treball en xarxa ens obliga a ser responsables, amb nosaltres i amb els altres. Internet ens ha demostrat que és difícil enganyar i que ens enganyin, ens ha demostrat que al final es veu el llautó.

I si el futur és a les xarxes socials, té sentit que les empreses no treballin en xarxa?

Twitter prohibit

oleguer — Thu, 25 Mar 2010 10:07:04 +0000

Ahir vaig assistir a l’última sessió del 10 en comunicació que promou ESCACC. Com que la sala estava plena de periodistes, no seré jo que en faci una crònica del que es va parlar. El que volia comentar és la fantàstica retransmissió via Twitter de l’acte. Motivats per en Marc Roca, molta gent va poder seguir l’acte sense ser-hi.

Molt bé, fantàstic, ahir es tractava d’això i algun dels ponents també hi va participar. Però quin és el límit? Quin efecte ha de fer donar una conferència i que tothom estigui pendent del mòbil i sembla que no t’escoltin? Realment es pot escoltar una conferència i retransmetra-la alhora? A mi em costa molt, i si a més he d’estar pendent de què escriuen els meus companys de butaca o localitzar-los físicament per què alguns només els conec virtualment, escotar ja és gairebé impossible. Si no ens deixen conduir i tuitejar per què podríem perdre l’atenció i tenir un accident, per què ho hauríem de fer mentre escoltem una conferència ?

A la mateixa hora, hi havia sessió al parlament i durant tota la tarda hi va haver una partida de tenis entre #parlament i #escacc (que va guanyar #parlament). Però els parlamentaris que seguien la sessió i tuitejaven alhora, estaven realment atents ?

Fa dies a ARGUS hi va haver la polèmica entre ens tuitaires de l’empresa sobre si és lícit tuitejar mentre tens una reunió. Per mi la pregunta és quin és el límit de tuitejar quan estàs en grup? Haurem d’afegir senyals de Twitter Prohibit a les sales de reunions? A mi em molesta que algú a una reunió estigui pendent del mòbil … però he de confessar que jo també ho faig.

La regla del 90-9-1

oleguer — Wed, 03 Feb 2010 17:18:54 +0000

No em pregunteu com hi he arribat, però avui m’he trobat amb una web molt senzilla que explica molt bé el principi del 90-9-1. És bo recordar-lo.

Es basa en un principi que en Jackob Nielsen en diu Principi d’Inequalitat (s’escriu així) i bàsicament descriu com participa la gent a Internet.

- El 90% son “Lurkers” … guaites ? que observen però no contribueixen
- El 9% d’usuaris contribueixen de tant en tant
- L’1% restant fa tota la feina pels altres.

L’interessant d’aquesta regla és que no es pot combatre portant més i més gent al web (és el que tenen els percentatges). Segons en Nielsen, la forma de donar-li la volta és facilitar al màxim la participació, fer que el fet de participar tingui realment un efecte en els altres (si tu recomanes un llibre, als altres els serà útil). La gent prefereix editar/copiar que crear de nou, per tant és convenint posar plantilles. També és bo recompensar (moderadament la participació i promoure els millors participants.

Aquesta regla ja té uns quants anys, no sé si hi ha estadístiques que diguin que la web 2.0 hagi fet canviar la regla, jo tinc la intuïció que ho farà. En tot cas la iGeneració segur que tindrà una piràmide diferent.

El meu codi QR

oleguer — Wed, 20 Jan 2010 22:37:39 +0000

Avui m’he instal.lat una aplicació a la Blackberry que llegeix codis QR. Només fent una foto a aquesta imatge, vindreu directament a aquest bloc.

O sigui que … feu la foto i deseu-la als vostres preferits.

Tinc la impressió que aviat veurem imatges com aquestes per tot arreu.

Papa, em cliques els macarrons ? … la iGeneració

oleguer — Fri, 15 Jan 2010 06:23:17 +0000

Un dia, fa temps, la meva filla Laia em va sorprendre amb la pregunta, “papa, em cliques els macarrons?”. El meu fill Oriol quan puja a l’ascensor “plica” els botons de pujar o baixar. Ells són d’una altra generació que, amb 3 anys, fan anar millor el ratolí que els seus avis, o que volen veure com ha quedat una foto just després de fer-la (perquè amb 3 anys ja fan fotos) i ja no entenen com és que la televisió no és “clicable”.

Ahir llegia un interessant article del New York Times que parlava de com serà la generació de nens que que han nascut amb una i al davant … la iGeneració. Però és que diuen els experts que entre la generació del Baby Booom i aquesta iGeneració n’hi ha un altra: la Generació Xarxa o la Generació Jocs.

He repescat un article d’en Ramon Tremosa que parlava d’aquesta Generació Jocs: la que ha nascut jugant a l’ordinador des de petits i que ara s’està incorporant al mercat de treball. Segons l’autor del llibre “The Kids Are Alright: How The Gamer Generation Is Changing The Workplace“, aquesta generació són millors treballadors, treballen millor en equip, són millors gestors del risc i millors líders que la generació anterior.

I la iGeneració ? Doncs, segons l’article que abans citava, estaran tan acostumats a la immediatesa, que no entendran que s’han d’esperar. També comenta que per una banda seran capaços de fer moltes tasques simultàniament, però per altra banda, tindran molta feina a concentrar-se en una tasca. Evidentment el que canviaran és la seva noció de la privacitat. Coses que fem tots avui, que a mi em sorprenen i que escandalitzen a la meva mare, ells trobaran normal.

A mi em sembla apassionant pensar com seran de grans els nostres fills, que han nascut amb telèfons que no estan enganxats a la paret. Jo m’imagino que no entendran que una pantalla no pugui ser clicable, que qualsevol dispositiu o persona no sigui localitzable (amb GPS) a qualsevol lloc del món i que tots aniran amb un telèfon mòbil evolucionat, on l’opció de telefonar serà la menys utilitzada i que els servirà d’interfície amb la xarxa.

Com canviarà la iGeneració els nostres entorns de treball ? Com ens desbancaran ? Com no els entendrem ?

Mòbils amb realitat augmentada: Ikea i Lonely Planet

oleguer — Wed, 23 Dec 2009 07:00:50 +0000

He rebut alguns comentaris sobre el meu post del meu post neandertals tecnòlogics en el sentit de no sobre-dimensionar el que fan els Japonesos … per què ja sabem com són … o que nosaltres tenim altres costums … o nosaltres no ens arribarem a passar mai dues hores enganxats al mòbil navegant.

M’ha picat la curiositat i he buscat si realment hi som tan lluny o alguna aplicació que ens pot esclatar a la cara a curt termini o ja la podríem estar utilitzant.

El que m’he trobat són dos exemples de realitat augmentada que ja es poden utilitzar.

Ikea utilitza realitat augmentada per a millorar la imaginació dels compradors

A principis d’any, Ikea va llançar una línia de productes (IKEA PS) i una aplicació que utilitza el posicionament i la orientació del mòbil per a ajuda-nos a planificar la compra d’aquests productes col·locant-los en un espai utilitzant la càmera del mòbil. El funcionament és el següent:

A l’aplicació hi ha les imatges de la col·lecció IKEA PS. L’usuari selecciona el producte en que està interessat i aleshores pot clicar la opció “fer una foto”. L’usuari apunta la càmera del mòbil a l’àrea de l’habitació on s’hi ha de situar el moble. A la pantalla s’hi pot veure l’habitació juntament amb el moble que hem seleccionat. Si li agrada com queda, es pot desar la imatge o enviar-la per MMS.

Lonely Planet

La popular guia de viatges ha llançat una aplicació de realitat augmentatda per Android que permet veure a través de la càmera de mòbil, informació sobreposada dels llocs d’interès de la ciutat que estem visitant i també ens ajuda a planificar la ruta.

Aquesta aplicació utilitza la llibreria estàndard de Wikitude que pel que he llegit posa a l’abast de qualsevol desenvolupador, programar aplicacions de realitat augmentada.

Aquests dos exemples em semblen prou populars i útils com per què es popularitzin aviat. Si grans empreses com Ikiea i Lonely Planet hi aposten, deu ser que no hi estem tan lluny.

10 idees ridícules sobre el futur dels mòbils

oleguer — Mon, 21 Dec 2009 12:48:51 +0000

El divendres parlava del futur que ens ofereixen els Japonesos: un món on tots estarem més de dues hores al dia navegant amb el telèfon mòbil. Avui, per casualitat he arribat a un post que va una mica més enllà: 10 idees ridícules sobre el futur dels mòbils.

L’autor ens proposa des de mòbils subcutanis a mòbils capaços de respondre a tots els nostres sentits (a banda de la veu i el tacte) o mòbils incrustats en joies o auriculars …

El que ja no és tan futur és un miniprojector que s’endolla al mòbil. Aquest potser si que canviarà la nostra forma de veure la televisió o serà un complement imprescindible en reunions de treball.

Som uns neandertals tecnològics

oleguer — Fri, 18 Dec 2009 15:33:02 +0000

Dimecres vaig assistir a la conferència d’en Christopher Billich organitzada per la Fundació Escacc dins del cicle 1o en comunicació. El propòsit de la jornada era parlar de les “Noves Pantalles”, especialment dels mòbils, en els mitjans de comunicació.

Bàsicament, en Christopher Billich va centrar la seva intervenció en parlar de l’ús del mòbil al Japó. Em sembla que no exagero si dic que tots els assistents vam sortir amb la impressió que estem a anys lluny del que fan els japonesos amb el mòbil; que som uns autèntics neandertals tecnològics. O sigui, que per a explicar-nos què hem de fer en un hipotètic futur, en va tenir prou en ensenyar-nos el que fan actualment ells.

Va començar la xerrada explicant quines creu ell que són les claus de l’èxit nipó:

109 milions de telèfons mòbils
9 de cada 10 usuaris utilitzen serveis de dades, la majoria amb 3G.

L’estat no va cobrar res per a adjudicar les freqüènies 3G (al regne unit les operadores van pagar 594$ per habitant).
Menys dispersió de terminals però molt més potents (les operadores de telefonia negocien directament amb el fabricant quines prestacions i com han de ser els models).
Les operadores de telefonia repercuteixen bona part dels beneficis amb els proveïdors de continguts.
Els missatges de text són gairebé gratuïts i permeten molt més text (i més ric) que els SMS d’aquí.
El 40% dels usuaris disposen de tarifa plana

Com a conseqüència de tot això, només el 16,7% dels usuaris d’internet utilizen exclusivament el PC per a connectar’s-hi. La resta utilitzen (també) el mòbil. De fet va ironitzar dient que de vegades també utilitzen el telèfon per parlar. Més del 60% dels usuaris de telèfon mòbil es passen més d’una hora al dia navegant per Internet amb el telèfon. I és important destacar que els Japonesos estan disposats a pagar fins a 3 euros mensuals pels serveis extres que contracten.

Christopher Billich va dedicar una bona part de la seva intervenció explicant-nos quines son les aplicacions més utilitzades. I a posar-nos alguns exemples concrets:

Despertador/tamagotchi

És un servei de despertador sota subscripció. Cada matí a l’hora programada, una noia et truca i et desperta. Com més bé o més malament tractes a les noies, elles et corresponen a l’estil tamagotchi i et tracten igual.

Desfilada de moda amb compra

En una desfilada de moda, el mòbil actua com a control remot. Només cal visualitzar amb la càmera de vídeo la model que està ensenyant el vestit. Mirant a través de la pantalla, i clicant sobre la model, n’hi ha prou per emportar-te el vestit a casa.

Televisió

Amb el mòbil poden visualitzar la TDT que normalment va acompanyada d’informació extra amb dades. A banda, a molts llocs emeten televisió de curt abast que només és visible amb el mòbil si hi estàs aprop.

I més …

Entrar al metro només posant el telèfon en una plataforma
Pagament amb el mòbil posant el telèfon en una altra plataforma
Visualització de la informació de la wikipedia, mirant amb la càmera del mòbil edificis singulars
Navegació (física) amb el mòbil. Amb opcions del tipus: “Porta’m d’un punt a l’altre de Tokio sense mullar-me” en dies de pluja
Utilització dels codis QR per a passar informació del món físic al mòbil. Amb concursos de captura / col·lecció de codis QR.

Finalment Christopher Billich va acabar explicant que tot i que tradicionalment els ingressos han arribat a través dels continguts, cada vegada més estan arribant a través de la publicitat. També va afirmar que aquesta explosió que ha passat al Japó, no és traslladable aquí fins que no tinguem tarifes planes de dades assequibles i universals.

O sigui que tots acollonits amb les possibilitats del mòbil. Ara només ens fa falta imaginació per a fer aplicacions (amb el permís de Telefònica, és clar).