Busco al Google i trobo 259.000 pàgines que parlen de la Responsabilitat Social Corporativa. Tothom se n’omple la boca, fa anys que en parlen les grans empreses, en parlen les escoles de negocis: “business to business, one to one, growing together”… diuen.

Llegeixo al web d’una gran empresa que anomenaré XXXX:

I resulta que aquesta gran empresa que no anomeno ha deixat durant una setmana milers de persones sense llum. Suposo que els recursos els ha utilitzat de forma eficient per la butxaca dels seus accionistes, i potser si que han creat riquesa, però em sembla que ha estat riquesa negativa per als afectats.

També es parla molt de “valors” i ben sovint s’acaben confonent amb els de la “Comision Nacional del Mercado de Valores“. I una bona pila de plans estratègics tenen “missions” que no se sap com s’han anat quedant pel camí.  Al final de tot plegat només en queda el creixement pel creixement i el preu que costi no té massa importància. No ho dic només pel cas flagrant de XXXXX, sinó per altres decepcions recents que em fan pensar que moltes grans empreses (o petites i mitjanes amb vocació de ser grans) han entrat a l’era de la irresponsabilitat social corporativa i que no han entès que ara això ja no va així.

Digue’m ingenu, però penso que no tot s’hi val. Els valors i la responsabilitat de les empreses no poden dependre de si estem en crisi o no. Per mi és clar que ha arribat el moment del treball real en xarxa. Treball en xarxa dins i fora de les organitzacions. I el treball en xarxa ens obliga a ser responsables, amb nosaltres i amb els altres. Internet ens ha demostrat que és difícil enganyar i que ens enganyin, ens ha demostrat que al final es veu el llautó.

I si el futur és a les xarxes socials, té sentit que les empreses no treballin en xarxa?

Com sempre que arriben aquestes dates, em començo a fer pesat … doncs som-hi:

Aquest any no us podeu perdre el  13è Seminari Internacional LIDERATGE, INNOVACIÓ I MANAGEMENT experiències en transformació del 7 al 12 de juny de 2010.

Organitzat per INNOVA Associació per a la innovació organitzativa i social i dirigit per Joan Roma i Vergés, acompanyat d’un staff internacional de consultors, a l’Hotel Balneari Vichy Catalan de Caldes de Malavella (Girona).

Us podeu inscriure a partir de l’ 1 de febrer de 2010. Contactant amb la Sandra Carrau Pascual  o en  David Sierra Lozano:

Telèfon +34.93.415.30.99 / e-mail: innova@innovaccio.net

He rebut alguns comentaris sobre el meu post del meu post neandertals tecnòlogics en el sentit de no sobre-dimensionar el que fan els Japonesos … per què ja sabem com són … o que nosaltres tenim altres costums … o nosaltres no ens arribarem a passar mai dues hores enganxats al mòbil navegant.

M’ha picat la curiositat i he buscat si realment hi som tan lluny o alguna aplicació que ens pot esclatar a la cara a curt termini o ja la podríem estar utilitzant.

El que m’he trobat són dos exemples de realitat augmentada que ja es poden utilitzar.

Ikea utilitza realitat augmentada per a millorar la imaginació dels compradors

A principis d’any, Ikea va llançar una línia de productes (IKEA PS)  i una aplicació que utilitza el posicionament i la orientació del mòbil per a ajuda-nos a planificar la compra d’aquests productes col·locant-los en un espai utilitzant la càmera del mòbil. El funcionament és el següent:

A l’aplicació hi ha les imatges de la col·lecció IKEA PS. L’usuari selecciona el producte en que està interessat i aleshores pot clicar la opció “fer una foto”. L’usuari apunta la càmera del mòbil a l’àrea de l’habitació on s’hi ha de situar el moble. A la pantalla s’hi pot veure l’habitació juntament amb el moble que hem seleccionat. Si li agrada com queda, es pot desar la imatge o enviar-la per MMS.

Lonely Planet

La popular guia de viatges ha llançat una aplicació de realitat augmentatda per Android que permet veure a través de la càmera de mòbil, informació sobreposada dels llocs d’interès de la ciutat que estem visitant i també ens ajuda a planificar la ruta.

Aquesta aplicació utilitza la llibreria estàndard de Wikitude que pel que he llegit posa a l’abast de qualsevol desenvolupador, programar aplicacions de realitat augmentada.

Aquests dos exemples em semblen prou populars i útils com per què es popularitzin aviat. Si grans empreses com Ikiea i Lonely Planet hi aposten, deu ser  que no hi estem tan lluny.

El divendres parlava del futur que ens ofereixen els Japonesos: un món on tots estarem més de dues hores al dia navegant amb el telèfon mòbil. Avui, per casualitat he arribat a un post que va una mica més enllà: 10 idees ridícules sobre el futur dels mòbils.

L’autor ens proposa des de mòbils subcutanis a mòbils capaços de respondre a tots els nostres sentits (a banda de la veu i el tacte) o mòbils incrustats en joies o auriculars …

El que ja no és tan futur és un miniprojector que s’endolla al mòbil. Aquest potser si que canviarà la nostra forma de veure la televisió o serà un complement imprescindible en reunions de treball.

Dimecres vaig assistir a la conferència d’en Christopher Billich organitzada per la Fundació Escacc dins del cicle 1o en comunicació. El propòsit de la jornada era parlar de les “Noves Pantalles”, especialment dels mòbils, en els mitjans de comunicació.

Bàsicament, en Christopher Billich va centrar la seva intervenció en parlar de l’ús del mòbil al Japó. Em sembla que no exagero si dic que tots els assistents vam sortir amb la impressió que estem a anys lluny del que fan els japonesos amb el mòbil; que som uns autèntics neandertals tecnològics. O sigui, que per a explicar-nos què hem de fer en un hipotètic futur, en va tenir prou en ensenyar-nos el que fan actualment ells.

Va començar la xerrada explicant quines creu ell que són les claus de l’èxit nipó:

• 109 milions de telèfons mòbils
• 9 de cada 10 usuaris utilitzen serveis de dades, la majoria amb 3G.
• L’estat no va cobrar res per a adjudicar les freqüènies 3G (al regne unit les operadores van pagar 594$ per habitant).
• Menys dispersió de terminals però molt més potents (les operadores de telefonia negocien directament amb el fabricant quines prestacions i com han de ser els models).
• Les operadores de telefonia repercuteixen bona part dels beneficis amb els proveïdors de continguts.
• Els missatges de text són gairebé gratuïts i permeten molt més text (i més ric) que els SMS d’aquí.
• El 40% dels usuaris disposen de tarifa plana

Com a conseqüència de tot això, només el 16,7% dels usuaris d’internet utilizen exclusivament el PC per a connectar’s-hi. La resta utilitzen (també) el mòbil. De fet va ironitzar dient que de vegades també utilitzen el telèfon per parlar. Més del 60% dels usuaris de telèfon mòbil es passen més d’una hora al dia navegant per Internet amb el telèfon. I és important destacar que  els Japonesos estan disposats a pagar fins a 3 euros mensuals pels serveis extres que contracten.

Christopher Billich va dedicar una bona part de la seva intervenció explicant-nos quines son les aplicacions més utilitzades. I a posar-nos alguns exemples concrets:

Despertador/tamagotchi

És un servei de despertador sota subscripció. Cada matí a l’hora programada, una noia et truca i et desperta. Com més bé o més malament tractes a les noies, elles et corresponen a l’estil tamagotchi i et tracten igual.

Desfilada de moda amb compra

En una desfilada de moda, el mòbil actua com a control remot. Només cal visualitzar amb la càmera de vídeo la model que està ensenyant el vestit. Mirant a través de la pantalla, i clicant sobre la model, n’hi ha prou per emportar-te el vestit a casa.

Televisió

Amb el mòbil poden visualitzar la TDT que normalment va acompanyada d’informació extra amb dades. A banda, a molts llocs emeten televisió de curt abast que només és visible amb  el mòbil si hi estàs aprop.

I més …

• Entrar al metro només posant el telèfon en una plataforma
• Pagament amb el mòbil posant el telèfon en una altra plataforma
• Visualització de la informació de la wikipedia, mirant amb la càmera del mòbil edificis singulars
• Navegació (física) amb el mòbil. Amb opcions del tipus: “Porta’m d’un punt a l’altre de Tokio sense mullar-me” en dies de pluja
• Utilització dels codis QR per a passar informació del món físic  al mòbil. Amb concursos de captura / col·lecció de codis QR.

Finalment Christopher Billich va acabar explicant que tot i que tradicionalment els ingressos han arribat a través dels continguts, cada vegada més estan arribant a través de la publicitat. També va afirmar que aquesta explosió que ha passat al Japó, no és traslladable aquí fins que no tinguem tarifes planes de dades assequibles i universals.

O sigui que tots acollonits amb les possibilitats del mòbil. Ara només ens fa falta imaginació per a fer aplicacions (amb el permís de Telefònica, és clar).

Els que em coneixeu, ja sabeu que cap a la primavera m’agafa una obsessió … us intento convèncer que aneu a un seminari, que dura una setmana i que com us dic cada any, no us el podeu perdre.

Doncs ha arribat l’edició del 2009 del LIM: Lideratge innovació i management – experiències en transformació. La finalitat principal que el  Seminari proposa als participants és:

Explorar i aprendre de l’experiència sobre el lideratge, la innovació i el management, en vistes a la seva aplicació als rols, relacions i sistemes humans – de treball i d’altres-.

El Seminari l’organitza INNOVA  Associació per a la innovació organitzativa i social i tindrà lloc a l’Hotel Balenari Vichy Catalan de l’1 al 6 de juny.

Si voleu, us podeu descarregar el programa complet i si teniu qualsevol dubte, podeu contactar directament amb la Sandra Carrau o en David Sierra a Innova (34.93.415.30.99).

Ahir avui i demà estic participant en el seminari: INTEGRANT TASQUES I PERSONES Models viables per a organitzar els sistemes humans de treball. És un seminari experiencial en que jo havia assistit fa sis anys i en aquesta ocasió m’han convidat a participar-hi amb un rol diferent.

La finalitat del seminari és: DESCOBRIR I PRACTICAR, A TRAVÉS DE L’EXPERIÈNCIA, MODELS VIABLES D’INTEGRAR ACTIVITATS I MEMBRES D’UN SISTEMA HUMÀ DE TREBALL D’UNA
MANERA EFICIENT I EFECTIVA.

- Practicar models d’organització que incrementen els potencials existents a
l’organització per a la transformació i la innovació.
- Identificar l’efecte de la interacció entre els subsistemes socials i els tecnològics en
el resultat de la tasca.
- Descobrir l’exercici del management en diferents condicions i models organitzatius.
- Identificar capacitats existents i desenvolupar nous potencials per a l’exercici del
management, el lideratge i el treball en equip.
- Transferir els aprenentatges adquirits a les seves situacions reals de treball.

El director del seminari és l’Enginyer Holandès  Ad Schalk.

Aquest any ja no hi sou a temps, però com que el fan cada any, si us interessa el tema, us recomano que l’any vinent no us el perdeu.

Quina relació hi ha entre la crisi econòmica i l’emergència de la web 2.0 ? En principi hom diria que cap, no ?

Al contrari, tot fa pensar que quan l’economia va pitjor, la web 2.0 no para de créixer.

La pregunto que penso que ens hem de fer és:

“Qui estarà en millors condicions un cop passada la crisi ?”

Jo, en molts àmbits econòmics no puc opinar, i no ho faré, però en quant a la Internet i en l’ús de les noves tecnologies, aquestes són les meves reflexions.

Penso que la reducció de costos i la innovació en  l’ús de les eines de col·laboració que ens ha aportat la web 2.0 ens poden donar una pista de com ens hem d’adaptar al nou sistema que forçosament sorgirà després d’aquesta època de canvis.

Des dels inicis dels anys noranta, el GNU/{ca:linux} ha estat treballant i ha crescut en aquest paradigma: reducció de costos i creixement gràcies a la col·laboració de milers de persones desinteressadament hi han estat involucrats. El model del programari lliure ajuda a estalviar costos ja que no basa el negoci en el pagament de llicències i permet el desenvolupament de nous negocis gràcies a la possibilitat d’adaptació, adopció, modificació de les eines lliures.

A nivell de servidors fa temps que les eines lliures tenen un paper important i de petites a grans empreses l’utilitzen. Per exemple, si mirem els servidors web, l’apache fa temps que domina clarament el mercat.

A l’escriptori, ja fa temps que eines lliures poden substituir i millorar eines propietàries. El navegador web Firefox, no té “tants” problemes de seguretat com el seu equivalent de pagament i en la meva opinió funciona molt millor. Però …  podem treballar al 100% lliures ?

Jo penso que sí. Que és possible que una empresa treballi utilitzant només eines lliures i en català. Estalviar considerablement augmentar al mateix temps la productivitat, la seguretat i els problemes. Utilitzar programari lliure no és gratis. Cal un servei de suport, però en aquests moments al país ja hi ha moltes empreses que hi donen suport.

No és cap recepta màgica però penso que les empreses que utilitzin programari lliure estaran més ben preparades per a sortir de la crisi. Estalviaran però a més utilitzaran eines que han estat creades des de fa anys amb la filosofia de la web 2.0.

Ahir vaig acabar:

Blue Ocean Strategy

“How to create uncontested market space and make the competition irrelevant“

No sé si la traducció del títol serà correcta però ho intentaré:

“Estratègia de l’oceà blau o com crear un espai de mercat sense oposició i convertir la competència en irrellevant.”

Els seus autors: W.Chan Kim i Renée Mauborgne han observat que grans èxits empresarials estan basats en la innovació el descobriment de nous mercats que ningú s’havia plantejat fins en aquell moment. Aquests nous mercats els anoment “oceans blaus”. Expliquen  que les empreses estan acostumades a competir en “oceans vermells” on imperen les normes tradicionals de la competència; el descobriment d’aquests nous oceants converteix la competència en irrellevant.

A banda d’explicar l’existència d’aquests “oceans blaus”, expliquen una estratègia aplicable a qualsevol producte, servei, empresa, organització o institució que ajuda innovar i descobrir aquest nou mercat.

Avui he descobert l’API de Google par a generar gràfiques. N’hi ha prou en invocar la URL de google amb els paràmetres necessaris. La imatge d’aquest apunt, està generada d’questa forma:

http://chart.apis.google.com/chart?cht=p3&chd=t:60,40&chs=250×100&chl=Oleguer|.CAT

En aquest cas:

cht: És el tipus de gràfic (poden ser de línies, barres, pastissos, diagrames de Venn, de punts, formes de radar, mapes, …).

chd: són les dades, en aquest cas és un formatge de 60 / 40

chs: És la mida del gràfic: 250 x 100 píxels

chl: És la llegenda del gràfic.

A banda d’això es poden personalitzar els colors, estils,  tipus de línies, etiquetes, estils … Realment és una aplicació 2.0 formidable.