Per: Clara

Clara — Thu, 25 Mar 2010 10:50:27 +0000

Haurem de fer un gran esforç, i tant, perquè saber què és millor tampoc no ho podrem saber… Com podem saber els “efectes” d’això de la pantalla al cap d’uns anys? Quina mena de relacions s’establiran a partir d’aquí? Com seran (podrien ser) els nostres fills de diferents de “la resta” si els nostres tenen dosificat el temps de pantalla i la resta no?
Em sento una mica neandertal amb això, perquè penso que el meu cap, el que jo sé i conec no acaba de servir del tot per valorar això.

Per: Agnès

Agnès — Tue, 16 Feb 2010 09:36:56 +0000

Molt interessant aquesta reflexió! Una experiència: vénen a casa quatre amigues de la meva filla. Totes porten la Nintendo DS (la meva filla també en té una, a casa, encara que tècnicament no és seva). Els dic: “per un cop que esteu juntes, no seria millor fer alguna cosa juntes? És una pena que estigueu per una pantalla!”. Elles em responen: “però si juguem juntes! Estem connectades!”. I em deixen sense arguments. Només se m’acut de dir-los que hi juguin una estoneta i després facin alguna cosa que impliqui mirar-se cara a cara, però m’adono que les meves raons són febles, gairebé només per no admetre que m’han deixat descol·locada. Haurem de fer un gran esforç per replantejar allò que crèiem “normal” i “millor” i el suposar que un joc de taula, posem per cas, és millor per a comunicar-se que no pas un joc de la DS compartit. Uf!

Comentaris a: Papa, em cliques els macarrons ? … la iGeneració

Per: Clara

Per: Agnès