Papa, em cliques els macarrons ? … la iGeneració
Un dia, fa temps, la meva filla Laia em va sorprendre amb la pregunta, “papa, em cliques els macarrons?”. El meu fill Oriol quan puja a l’ascensor “plica” els botons de pujar o baixar. Ells són d’una altra generació que, amb 3 anys, fan anar millor el ratolí que els seus avis, o que volen veure com ha quedat una foto just després de fer-la (perquè amb 3 anys ja fan fotos) i ja no entenen com és que la televisió no és “clicable”.
Ahir llegia un interessant article del New York Times que parlava de com serà la generació de nens que que han nascut amb una i al davant … la iGeneració. Però és que diuen els experts que entre la generació del Baby Booom i aquesta iGeneració n’hi ha un altra: la Generació Xarxa o la Generació Jocs.
He repescat un article d’en Ramon Tremosa que parlava d’aquesta Generació Jocs: la que ha nascut jugant a l’ordinador des de petits i que ara s’està incorporant al mercat de treball. Segons l’autor del llibre “The Kids Are Alright: How The Gamer Generation Is Changing The Workplace“, aquesta generació són millors treballadors, treballen millor en equip, són millors gestors del risc i millors líders que la generació anterior.
I la iGeneració ? Doncs, segons l’article que abans citava, estaran tan acostumats a la immediatesa, que no entendran que s’han d’esperar. També comenta que per una banda seran capaços de fer moltes tasques simultàniament, però per altra banda, tindran molta feina a concentrar-se en una tasca. Evidentment el que canviaran és la seva noció de la privacitat. Coses que fem tots avui, que a mi em sorprenen i que escandalitzen a la meva mare, ells trobaran normal.
A mi em sembla apassionant pensar com seran de grans els nostres fills, que han nascut amb telèfons que no estan enganxats a la paret. Jo m’imagino que no entendran que una pantalla no pugui ser clicable, que qualsevol dispositiu o persona no sigui localitzable (amb GPS) a qualsevol lloc del món i que tots aniran amb un telèfon mòbil evolucionat, on l’opció de telefonar serà la menys utilitzada i que els servirà d’interfície amb la xarxa.
Com canviarà la iGeneració els nostres entorns de treball ? Com ens desbancaran ? Com no els entendrem ?
Molt interessant aquesta reflexió! Una experiència: vénen a casa quatre amigues de la meva filla. Totes porten la Nintendo DS (la meva filla també en té una, a casa, encara que tècnicament no és seva). Els dic: “per un cop que esteu juntes, no seria millor fer alguna cosa juntes? És una pena que estigueu per una pantalla!”. Elles em responen: “però si juguem juntes! Estem connectades!”. I em deixen sense arguments. Només se m’acut de dir-los que hi juguin una estoneta i després facin alguna cosa que impliqui mirar-se cara a cara, però m’adono que les meves raons són febles, gairebé només per no admetre que m’han deixat descol·locada. Haurem de fer un gran esforç per replantejar allò que crèiem “normal” i “millor” i el suposar que un joc de taula, posem per cas, és millor per a comunicar-se que no pas un joc de la DS compartit. Uf!
Haurem de fer un gran esforç, i tant, perquè saber què és millor tampoc no ho podrem saber… Com podem saber els “efectes” d’això de la pantalla al cap d’uns anys? Quina mena de relacions s’establiran a partir d’aquí? Com seran (podrien ser) els nostres fills de diferents de “la resta” si els nostres tenen dosificat el temps de pantalla i la resta no?
Em sento una mica neandertal amb això, perquè penso que el meu cap, el que jo sé i conec no acaba de servir del tot per valorar això.