Google imbatible
Fa temps que segueixo el baròmetre sobre l’ús dels cercadors a França, Alemanya, Espanya i el Regne Unit que la gent de At Internet fa mensualment. I cada més em sorprenc de la imbatibilitat de Google. El monopoli de les cerques va del 88,6% al Regne Unit que és on és més baix al 94,1 a Alemanya. Només al Regne Unit, Yahoo li fa una mica d’ombreta amb un discret 5%. I el famós Bing que havia d’arrasar Google, es queda en un trist 3.6% (com a màxim) també al Regne Unit.
Altres estudis molt interessants de At Internet són l’ús horari d’Internet segmentat per països on destaquen per exemple que a Portugal naveguen molt de nit i en canvi els suïssos ho fan ben d’hora al matí. Podem també fer un seguiment dels sistemes operatius dels internautes, dels navgedadors més utilitzats o l‘impacte a Internet d’algunes notícies concretes com la mort de Michael Jackson. També és molt interessant l’estudi de l’efecte de campanyes de marketing on-line en les visites als web.
Però teniem privacitat ?
Últimament he llegit dues notícies que sembla que han escandalitzat (em sembla que sobretot als mitjans de comunicació) pel que tenen d’intromissió a les dades personals. Una és el canvi en la política de privacitat del Facebook i l’altra que un hacker alemany ha craquejat el codi de xifrat de la telefonia mòbil GSM.
Realment no entenc l’esverament general, estic segur que qui fins ara volia tenir accés a la nostra informació privada ja fa anys que el té, si no per què per exemple rebem tan d’SPAM per correu (electrònic o físic). O qui volia escoltar les nostres trucades telefòniques de forma fraudulenta, ja fa anys que ho fa. Que ara ho podem fer tots? doncs millor, així estarem tots més atents de no explicar els nostres supersecrets.
I per mi hi ha un altre vessant interessant; em sembla que tot plegat és un escàndol generacional (de la generació que no hem nascut amb Internet). Estic segur que els nostres fills tindran una cultura tan diferent de compartir la informació i relacionar-se de la nostra que no els semblarà estrany que tothom tingui accés a tot. Segurament trobaran estrany que actualment no puguem tenir accés a qualsevol informació que ens permeti posar-nos en contacte amb una altra persona d’una forma fàcil i ràpida.
Actualitzat 7/01/10: Tots els fitxers del xifrat GSM
Google a punt de canviar la forma d’indexar les pàgines
No ho notarem però ens afectarà a tots. Fa temps que se’n parla però sembla que ara podria ser imminent el canvi. Amb la paraula clau de Caffeine, Google està canviant el seu motor d’indexació i després de mesos de fer proves sembla que el posarà en funcionament després de cap d’any. Segons un portaveu de Google Matt Cutts, no hi haurà grans canvis, diu que només es tracta d’una revisió de l’arquitectura.
Però és un canvi que està fent parlar i molt tots els SEO del planeta: la indexació de les pàgines serà cada vegada més en temps real (quan es publiqui un contingut serà indexat gairebé instantàniament) i les cerques seran molt més ràpides. També diuen els rumors que wikipedia, imatges, vídeos, mapes tindran menys rellevància en els resultats, però en canvi es potenciaran els continguts de les xarxes socials i les notícies. El que també sembla que serà important en els criteris per a mostrar resultats és el pes de les pàgines son la velocitat de descàrrega i l’actualització permanent de continguts.
Llegeixo en un dels comentaris de l’article que un tal Mohamed Faramawi diu:
- So SEO’ers will start saying “The more you tweet, the higher you rank on Google”
Jo penso que el nou motor segur que afectarà la forma com es dissenyen els webs. Haurem de pensar noves formes de fer-los menys pesats i incorporar de forma natural continguts generats amb les xarxes socials i en general actualitzar les webs molt més sovint.
Més ?
En aquesta entrevista Matt Cutts explica algunes de les claus del nou motor:
[youtube]NU5cKDryjy0[/youtube]
Nou cicle de Canvi de Sentit
He rebut una invitació d’Innova per a participar de nou en el cicle Canvi de Sentit que ells anuncien amb aquest propòsit:
COMPARTIR LES DIFERENTS EXPERIÈNCIES DEL CONTEXT QUE CADASCÚ VIU EN ELS SEUS ROLS I REFLEXIONAR-HI, PER A GENERAR NOUS MODELS D’EXPLICACIÓ I SIGNIFICATS, A TRAVÉS DEL DIÀLEG, I ANTICIPAR NOVES TENDÈNCIES I VIES D’ACCIÓ.
Penso que jornades com aquesta són molt necessàries i útils en el context que vivim i us animo a participar-hi:
El Nadal de l’e-book, però perquè insisteixen amb el DRM ?
Deia Vilaweb que aquest és el Nadal de l’e-book reader i últimament tots els oracles amb les seves boles de vidre ens empenyen a comprar-ne un si no volem fer el ridícul al metro llegint un llibre analògic.
Però tot seguit, llegeixo que uns Hackers acaben de craquejar el DRM del Kindle d’Amazon i fa dies també amb vaig trobar aquests scripts que desprotegeixen els ePub d’Adobe que utilitzen la majoria des altres ebooks.
Personalment dubto que acabi comprant-ne un. La meva eina de treball cada vegada és més el telèfon mòbil i anar amb dos dispositius a la butxaca ho trobo excessiu (tres quan porto el portàtil). Penso que no trigarem gaire a veure una evolució dels mòbils que ens permetran llegir còmodament un llibre amb el telèfon.
El llibre electrònic em sembla que ja ha sortit una mica antiquat. El format escollit (ePub) queda molt endarrere del que es pot fer actualment amb una pàgina web. I quan tots ja estem acostumats a una interfície em sembla difícil que estiguem disposats a tornar a començar. També em sembla anacrònic protegir els llibres (o la música) amb DRM quan al cap de poc algú ja els ha piratejat. Cal que algú reinventi els llibres; en el món del link ha deixat de tenir sentit la lectura lineal, fins i tot en novel·les.
També cal que algú reinventi la distribució. Jo compro molts llibres tècnics, la versió en PDF que normalment es pot descarregar en alguna web de pirates, no em serveix ni com a consulta, però a mi tenir-lo m’ajuda a acabar de decidir la compra en paper. iTunes ha demostrat que la gent està disposada a pagar per la música i Spotify que es pot tenir música a la carta sense pagar. Quin seran els “itunes i spotifais” dels llibres ?
L’Ernest Folch deia fa poc en una conferència organitzada per ESCACC que ells han apostat per una versió light del DRM que permet fer fins a 6 còpies del document. I que això evitarà que els compradors hagin de comprar dues vegades el mateix llibre quan l’evolució tecnològica els faci canviar de dispositiu … dubto que sigui suficient i penso que s’ho hauran de repensar aviat.
Si sou nous en el món del llibre digital, us recomano que llegiu l’article que hi dedica l’últim número de la revista de l’Òmnium.
