No sóc l’lOleguer Presas
Fa dies que l’amic Marc Sabatés em fa uns comentaris al bloc que em fan pensar que m’ha confós amb l’Oleguer Presas. Em sap greu decebre’l però he de dir que no ho sóc. No tinc ni el plaer d’haver-lo conegut mai. L’únic que compartim és el nom.
Però aprofito aquest post per a agrair-li a l’Oleguer Presas de veritat, la tasca que ha fet per a donar a conèixer el nom que compartim. Vísca l’Oleguer!.
Radio Paradise – Ràdio sense anuncis pagada pels oients
Mentre treballo, últimament escolto Radio Paradise. Ells es defineixen així:
Radio Paradise – Commercial Free Internet Radio – Online radio hand-mixed by real humans – Modern & classic rock, electronica, world music & more.
És una ràdio que emeten només per Internet. No és que no tinguin anuncis és que es defineixen antianuncis: una ràdio de qualitat no és possible amb anuncis. I realment a mi la tria que fan m’agrada molt. Segons en Bill i la Rebecca, el que fan ells és art:
Welcome to Radio Paradise — we’re delighted you found us! RP is a blend of many styles and genres of music, carefully selected and mixed by two real human beings. You’ll hear modern and classic rock, world music, electronica, even a bit of classical and jazz. What you won’t hear are random computer-generated playlists or mind-numbing commercials.
Our specialty is taking a diverse assortment of songs and making them flow together in a way that makes sense harmonically, rhythmically, and lyrically — an art that, to us, is the very essence of radio. We hope that you’ll enjoy RP so much that you’ll want to share it with your friends, your family, your co-workers, your neighbors … well you get the idea. ;~)
Your grateful hosts, Bill & Rebecca Goldsmith
I com es paga un muntatge així ? Doncs els oients paguen i amb marxandatge. M’encanta!
Seria possible fer una ràdio així aquí ? És possible escoltar la música de qualitat que es fa al nostre país i que és invisible a pràcticament tothom ? Algú s’anima ?
L’escala de Forrester
Ahir parlava de la regla del 90-9-1 popularitzada per Jackob Nielsen ja fa uns quants anys. La gent de Forrester Research van anar més enllà i van proposar una escala que classifica els usuaris per la forma que utilitzen les xarxes socials.
- Creadors: Blubliquen un bloc, tenen web, pengen vídeos, música, fotos i escriuen articles.
- Crítics: Pengen crítiques o valoracions. Comenten altres blocs, participen en fòrums o contribueixen en wikis.
- Recol·lectors: Utilitzen RSS, afegeixen “tags” a pàgines o fotos i voten en diverses webs.
- Agregadors: Mantenen un perfil a diverses xarxes socials i les visiten.
- Espectadors: Llegeixen blocs, miren vídeos d’altres usuaris, escolten podcasts, llegeixen fòrums i crítiques.
- Inactius: Cap dels atres.
A mi em sembla que aquesta escala no es contradiu amb la regla del 90-9-1 si no que la proposta de Nielsen n’és una simplificació. Podríem dir que el 90-9-1 es pot aplicar només en una site en concret i els nivells són excloents l’ún de l’altre. En canvi l’escala és més global i una persona pot pertànyer a diversos “graons” segons en quin context el mirem.
Sobre com analitzar i actuar en aquests perfils, han publicat un llibre sobre el tema, que si me’l voleu regalar està a la meva wish list.
A la web del llibre hi ha una interessant aplicació que reprodueixo aquí sota que amb dades del 2009 permet classificar els usuaris per països, gènere i edats.
La regla del 90-9-1
No em pregunteu com hi he arribat, però avui m’he trobat amb una web molt senzilla que explica molt bé el principi del 90-9-1. És bo recordar-lo.
Es basa en un principi que en Jackob Nielsen en diu Principi d’Inequalitat (s’escriu així) i bàsicament descriu com participa la gent a Internet.
- El 90% son “Lurkers” … guaites ? que observen però no contribueixen
- El 9% d’usuaris contribueixen de tant en tant
- L’1% restant fa tota la feina pels altres.
L’interessant d’aquesta regla és que no es pot combatre portant més i més gent al web (és el que tenen els percentatges). Segons en Nielsen, la forma de donar-li la volta és facilitar al màxim la participació, fer que el fet de participar tingui realment un efecte en els altres (si tu recomanes un llibre, als altres els serà útil). La gent prefereix editar/copiar que crear de nou, per tant és convenint posar plantilles. També és bo recompensar (moderadament la participació i promoure els millors participants.
Aquesta regla ja té uns quants anys, no sé si hi ha estadístiques que diguin que la web 2.0 hagi fet canviar la regla, jo tinc la intuïció que ho farà. En tot cas la iGeneració segur que tindrà una piràmide diferent.
13è Seminari Internacional: LIDERATGE, INNOVACIÓ I MANAGEMENT
Com sempre que arriben aquestes dates, em començo a fer pesat … doncs som-hi:
Aquest any no us podeu perdre el 13è Seminari Internacional LIDERATGE, INNOVACIÓ I MANAGEMENT experiències en transformació del 7 al 12 de juny de 2010.
Organitzat per INNOVA Associació per a la innovació organitzativa i social i dirigit per Joan Roma i Vergés, acompanyat d’un staff internacional de consultors, a l’Hotel Balneari Vichy Catalan de Caldes de Malavella (Girona).
Us podeu inscriure a partir de l’ 1 de febrer de 2010. Contactant amb la Sandra Carrau Pascual o en David Sierra Lozano:
Telèfon +34.93.415.30.99 / e-mail: innova@innovaccio.net
