La irresponsabilitat social corporativa
Busco al Google i trobo 259.000 pàgines que parlen de la Responsabilitat Social Corporativa. Tothom se n’omple la boca, fa anys que en parlen les grans empreses, en parlen les escoles de negocis: “business to business, one to one, growing together”… diuen.
Llegeixo al web d’una gran empresa que anomenaré XXXX:
“Desarrollo sostenible para XXXX significa crecimiento, teniendo en cuenta la responsabilidad social en las sociedades en las que operamos, el empleo eficiente de los recursos, de forma que nuestro impacto en el medio ambiente sea aceptable, y la creación de riqueza para aquellos que en ella invierten, trabajan o sirven con nuestros servicios.”I resulta que aquesta gran empresa que no anomeno ha deixat durant una setmana milers de persones sense llum. Suposo que els recursos els ha utilitzat de forma eficient per la butxaca dels seus accionistes, i potser si que han creat riquesa, però em sembla que ha estat riquesa negativa per als afectats.
També es parla molt de “valors” i ben sovint s’acaben confonent amb els de la “Comision Nacional del Mercado de Valores“. I una bona pila de plans estratègics tenen “missions” que no se sap com s’han anat quedant pel camí. Al final de tot plegat només en queda el creixement pel creixement i el preu que costi no té massa importància. No ho dic només pel cas flagrant de XXXXX, sinó per altres decepcions recents que em fan pensar que moltes grans empreses (o petites i mitjanes amb vocació de ser grans) han entrat a l’era de la irresponsabilitat social corporativa i que no han entès que ara això ja no va així.
Digue’m ingenu, però penso que no tot s’hi val. Els valors i la responsabilitat de les empreses no poden dependre de si estem en crisi o no. Per mi és clar que ha arribat el moment del treball real en xarxa. Treball en xarxa dins i fora de les organitzacions. I el treball en xarxa ens obliga a ser responsables, amb nosaltres i amb els altres. Internet ens ha demostrat que és difícil enganyar i que ens enganyin, ens ha demostrat que al final es veu el llautó.
I si el futur és a les xarxes socials, té sentit que les empreses no treballin en xarxa?
Twitter prohibit
Ahir vaig assistir a l’última sessió del 10 en comunicació que promou ESCACC. Com que la sala estava plena de periodistes, no seré jo que en faci una crònica del que es va parlar. El que volia comentar és la fantàstica retransmissió via Twitter de l’acte. Motivats per en Marc Roca, molta gent va poder seguir l’acte sense ser-hi.
Molt bé, fantàstic, ahir es tractava d’això i algun dels ponents també hi va participar. Però quin és el límit? Quin efecte ha de fer donar una conferència i que tothom estigui pendent del mòbil i sembla que no t’escoltin? Realment es pot escoltar una conferència i retransmetra-la alhora? A mi em costa molt, i si a més he d’estar pendent de què escriuen els meus companys de butaca o localitzar-los físicament per què alguns només els conec virtualment, escotar ja és gairebé impossible. Si no ens deixen conduir i tuitejar per què podríem perdre l’atenció i tenir un accident, per què ho hauríem de fer mentre escoltem una conferència ?
A la mateixa hora, hi havia sessió al parlament i durant tota la tarda hi va haver una partida de tenis entre #parlament i #escacc (que va guanyar #parlament). Però els parlamentaris que seguien la sessió i tuitejaven alhora, estaven realment atents ?
Fa dies a ARGUS hi va haver la polèmica entre ens tuitaires de l’empresa sobre si és lícit tuitejar mentre tens una reunió. Per mi la pregunta és quin és el límit de tuitejar quan estàs en grup? Haurem d’afegir senyals de Twitter Prohibit a les sales de reunions? A mi em molesta que algú a una reunió estigui pendent del mòbil … però he de confessar que jo també ho faig.
FaigClic.cat i Geeks.cat
Aquesta setmana han publicat dos webs nous interessants: FaigClic.cat i Geeks.cat que fan bona pinta.
El primer, busca, indexa, agrega, organitza i presenta titulars i breus resums de notícies publicades en català. L’única pega és que és propietat de La Vanguardia. Geeks.cat és un bloc que pretén ser la guia geek de tecnologia i internet en català.
Com que hi ha qui em podria considerar un Geek, sembla que tinc la obligació moral de recomanar-la. De totes formes a mi m’agrada més la definició que em va fer fa temps el meu amic @adriabofill: Sóc un optimista tecnològic (i el temps sempre m’acaba donant la raó …).
Han programat un tuitòmetre!!! Boníssim!
La gent de CASA, University College London, han programat un “Tuitòmetre” i sembla que entre les capitals del món hi han afegit Barcelona.
El Tweet-o-Meter, mesura la quantitats de twits (en Tuits per minut o TPM) de diverses ciutats de tot el món. Els indicadors s’actualitzen cada segon oferint una visualització en directa dels TPM de cada lloc.
Google Buzz? La clau és el punt d’accés
No he tingut massa temps de llegir què es diu pel món sobre el nou Google Buzz. Suposo que hi deu haver opinions per tots els gustos, els fans de Google superfavorables i la competència, criticant …. Tot just ahir vaig poder entrar-hi i lligar-lo amb el meu Twiter, Flickr, ….
Avui, quan hi he tornat a entrar … dues reflexions …
1- La clau és el punt d’accés
A mi em sembla que al final no es tractarà si la gent utilitza més Twitter, Facebook, Buzz, … per què al final està tot lligat, i qualsevol actualització a una punta, es propaga a totes les altres. Com ja he explicat, el primer que vaig fer va ser lligar el Buzz amb tota la resta … i apa … a continuar “tuitejant”; per tant, la clau de volta de tot plegat és què utilitzarem tots com a punt d’accés, com a porta d’entrada que ens propagarà el que diem a tot arreu.
I evidentment tots utilitzarem com a punt d’accés el que tinguem més a l’abast en qualsevol moment. Aquí segur que l’Android hi tindrà un paper important, tots els seus usuaris utilitzaran Buzz per què estic segur que Google els ho farà molt fàcil. I també els fa guanyar molts punts el fet que tots els usuaris de Gmail s’ho trobaran per defecte, i els que encara no s’havien iniciat en el microbloging, ho faran a partir d’aquí.
Twitter té l’avantatge de ser el primer, el que més aplicacions té, el que Facebook, Buzz, … t’ofereixen per defecte per lligar-lo amb ells. I jo diria, que ara mateix és l’únic que a mi em permet fer una entrada i que es propagi als altres. És possible des de Buzz ? diria que no.
La nostra porta d’entrada a les cerques és indiscutiblement Google, però dubto que amb Buzz passi el mateix. Tot és molt més complex: d’una forma molt senzilla ho estem podent lligar tot amb tot, però us confesso que jo no podria dir què tinc lligat amb què. M’he perdut en els laberints del 2.0, però tinc la impressió que de moment el més comú de tots és Twitter. Ja ho anirem veient.
2- Quina mandra haver de construïr de nou una xarxa de contactes/amics
El problema de Buzz és que tots hem de reconstruir la xarxa de contactes. Us podeu creure que només tinc 5 contactes al Buzz ? Increïble. Quina mandra començar a fer créixer la xarxa. El que veig és que ha estat prou intel·ligent per a crear-me els primers contactes i segur que anirà creixent quan tots els meus contactes de Gmail vagin entrant a Buzz … però ara he de tornar a fer la feina que ja he fet amb Twitter, Facebook i Linkedin ?
