El Facebook no és màgic ni una joguina
Ahir, un bon amic, director d’una coneguda revista es va sorprendre que jo no conegués la pàgina de la revista al Facebook. I per què l’hauria de conèixer ? …. si ni el mateix director de la revista, no m’havia ni enviat un missatge, explicant-me l’existència de la pàgina i convidant-me a fer-me’n fan ?
Últimament tothom s’ha atrevit a llençar iniciatives al Facebook, es fa de forma impulsiva, sense una reflexió al darrera; senzillament per què és més fàcil que actualitzar la web o per què està de moda o per què tothom ho fa. Penso que és un error.
No sé si la moda del Facebook passarà o es consolidarà però la quantitat d’usuaris que hi ha ja no pot ser considerat una joguina ni es pot deslligar de l’estratègia de la marca/empresa/institució/organització a Internet. I el Facebook tampoc és màgic, com en tots els altres mitjans, cal fer molta feina al darrera si es vol tenir-hi èxit.
I el problema per el meu amic “el director de revista” és que el Facebook és personal i per tant una bona part de la feina, li hauria de tocar a ell.
Vols estalviar a la teva empresa ?
Quina relació hi ha entre la crisi econòmica i l’emergència de la web 2.0 ? En principi hom diria que cap, no ?
Al contrari, tot fa pensar que quan l’economia va pitjor, la web 2.0 no para de créixer.
La pregunto que penso que ens hem de fer és:
“Qui estarà en millors condicions un cop passada la crisi ?”
Jo, en molts àmbits econòmics no puc opinar, i no ho faré, però en quant a la Internet i en l’ús de les noves tecnologies, aquestes són les meves reflexions.
Penso que la reducció de costos i la innovació en l’ús de les eines de col·laboració que ens ha aportat la web 2.0 ens poden donar una pista de com ens hem d’adaptar al nou sistema que forçosament sorgirà després d’aquesta època de canvis.
Des dels inicis dels anys noranta, el GNU/{ca:linux} ha estat treballant i ha crescut en aquest paradigma: reducció de costos i creixement gràcies a la col·laboració de milers de persones desinteressadament hi han estat involucrats. El model del programari lliure ajuda a estalviar costos ja que no basa el negoci en el pagament de llicències i permet el desenvolupament de nous negocis gràcies a la possibilitat d’adaptació, adopció, modificació de les eines lliures.
A nivell de servidors fa temps que les eines lliures tenen un paper important i de petites a grans empreses l’utilitzen. Per exemple, si mirem els servidors web, l’apache fa temps que domina clarament el mercat.
A l’escriptori, ja fa temps que eines lliures poden substituir i millorar eines propietàries. El navegador web Firefox, no té “tants” problemes de seguretat com el seu equivalent de pagament i en la meva opinió funciona molt millor. Però … podem treballar al 100% lliures ?
Jo penso que sí. Que és possible que una empresa treballi utilitzant només eines lliures i en català. Estalviar considerablement augmentar al mateix temps la productivitat, la seguretat i els problemes. Utilitzar programari lliure no és gratis. Cal un servei de suport, però en aquests moments al país ja hi ha moltes empreses que hi donen suport.
No és cap recepta màgica però penso que les empreses que utilitzin programari lliure estaran més ben preparades per a sortir de la crisi. Estalviaran però a més utilitzaran eines que han estat creades des de fa anys amb la filosofia de la web 2.0.
Llibre llegit: Blue Ocean Strategy
Ahir vaig acabar:
Blue Ocean Strategy
“How to create uncontested market space and make the competition irrelevant“
No sé si la traducció del títol serà correcta però ho intentaré:
“Estratègia de l’oceà blau o com crear un espai de mercat sense oposició i convertir la competència en irrellevant.”
Els seus autors: W.Chan Kim i Renée Mauborgne han observat que grans èxits empresarials estan basats en la innovació el descobriment de nous mercats que ningú s’havia plantejat fins en aquell moment. Aquests nous mercats els anoment “oceans blaus”. Expliquen que les empreses estan acostumades a competir en “oceans vermells” on imperen les normes tradicionals de la competència; el descobriment d’aquests nous oceants converteix la competència en irrellevant.
A banda d’explicar l’existència d’aquests “oceans blaus”, expliquen una estratègia aplicable a qualsevol producte, servei, empresa, organització o institució que ajuda innovar i descobrir aquest nou mercat.
API del Google per a fer gràfiques (Google Chart API)
Avui he descobert l’API de Google par a generar gràfiques. N’hi ha prou en invocar la URL de google amb els paràmetres necessaris. La imatge d’aquest apunt, està generada d’questa forma:
http://chart.apis.google.com/chart?cht=p3&chd=t:60,40&chs=250×100&chl=Oleguer|.CAT
En aquest cas:
cht: És el tipus de gràfic (poden ser de línies, barres, pastissos, diagrames de Venn, de punts, formes de radar, mapes, …).
chd: són les dades, en aquest cas és un formatge de 60 / 40
chs: És la mida del gràfic: 250 x 100 píxels
chl: És la llegenda del gràfic.
A banda d’això es poden personalitzar els colors, estils, tipus de línies, etiquetes, estils … Realment és una aplicació 2.0 formidable.
Ja soc un tiet 2.0
Aquest matí ha nascut la Nora, la meva neboda i com a bon tiet 2.0 ja he pujat la foto al Facebook.
