Marlene Dietrich i el diable
Aquest matí agafo el metro a Pep Ventura. A Sant Adrià puja un senyor, gran, ben vestit i amb boina que s’asseu al meu costat i em diu: “Vostè és espanyol?”, Uf, quina mandra. Jo evidentment li dic: “No, espanyol no, sóc català”. L’home continua: “Vostè recorda una pel·lícula que es deia El expreso de Shanghai? Jo li dic: “em sona” (ja sabeu que jo de cine …). “És que no recordo com es deia l’actriu protagonista”, afegeix.
Jo que agafo el mòbil i cerco i cerco la pel·lícula: “Marlene Dietrich” li dic. L’home s’emociona: “Oh! és cert! Moltes gràccies”, em diu i tot seguit em pregunta. I com ho ha sabut tan ràpid? “Ho he buscat a Internet”, responc. “I tot Internet cap aquí dins? Fa molt que s’ha inventat això?”. Aquí si que ja no he sabut què respondre: “bé, si, eh, hummmm”.
L’home es justifica: “És que sóc una mica gran sap? Tinc 97 anys i tinc escrits de l’any 2003 que ja deia que començava a perdre la memòria ….”
En aquests moment ja tenim l’atenció de mig vagó.
“Resulta que a casa treballa una sudamericana que es diu Marlen i a mi em sonava alguna cosa de El expreso de Shanhai …ai que he de baixar a El Clot, que no em passi”.
Jo li dic que li falten dues parades i aleshores dispara: “Vostè és cristià?” … “no” … “però creu en Déu?” ….”no” … “ALESHORES DEU CREURE EN EL DIABLE …. em permet que li faci un regal?”.
Aleshores posa la ma a la cartera i treu un còmic titulat: “¿A dónde se fueron?” amb una petita historieta sobre el diable … propaganda del llibre “El Próximo Paso” d’un tal Jack T. Chick.
L’home baixa del metro, com havia dit, a El Clot.
Boníssim! I has fet feliç a un home de 97 anys amb quatre clics.
Ara, això del Próximo Paso fa por, eh!
Una mica de por sí … no he buscat gaire què és però fa una mica de tuf de secta …