Joan Brossa 2.0
Quan vaig començar aquest bloc, el vaig ilustrar amb aquesta frase de Joan Brossa:
“Hi ha aspectes parcials de la realitat que deslligats del conjunt deformen el sentit dels fets.”
Per mi, aquesta premonició d’en Brossa, m’ajuda a entendre què signifiquen els 140 caràcters del Twitter o l’estat del Facebook. Un podria arribar a pensar que seguint-los ens podem fer a la idea de la vida dels altres. Fins i tot, es critica el Facebook per l’afany d’exhibicionisme d’uns o la xafarderia dels altres.
Penso que és impossible fer-se la idea de la “realitat” o de la vida d’una altra persona amb el que es publica amb les eines 2.0. És just a l’inrevés del que podíem pensar; i tal com ens il·lumina el mestre Brossa la realitat es deforma i es converteix en una altra cosa. Això passa per què quan escollim què posem al Twitter o a l’estat del Facebook ja estem començant a triar i per tant a deformar. Igualment quan llegim el que escriuen els altres interpretem segons la nostra fantasia del què és i el què fa l’altra persona.
Conclusió ? Tranquils … no som ni exhibicionistes ni xafarders. O si ens pensem que ho som o ens agrada ser-ho, hem de tenir clar que la realitat que observem o exhibim està deformada.
Totalment d’acord! En la línia del meu últim apunt, precisament:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/138230
I tan! Però això no és nou ni exclusiu del web, doncs fa temps que les persones somiegem amb la vida dels altres -potser perquè ens espanta observar des de dins la nostra-. Diría que se n’ha parlat des de l’anàlisi del fet fotogràfic i posteriorment cinematogràfic (la famosa àurea de l’obra d’art de Walter Benjamín, l’atrapar l’instant, absolutament falç i que tan espantava als aborígens quan n’hi havia, el viure la vida a través de les pel·lícules i convertir a la categoría de déus o herosi personatges construits per directors i periodistes…). Segurament, i això se m’escapa l’embolic vingui de tan més lluny que ja els clàssics en parlin. Jo reflexaria el debat cap al fet i la necessitat-tan mateix enorme-
dels que emetem la informació, en una crida (desesperada a voltes) que els altres ens trobin, ens sàpiguen, i ens xafardegin, ni que sigui a través de probocar-los la imaginació!
Si, si. Molt encertat.