#fotoscel

Originally uploaded by Oleguer Serra

Tot comença a fer olor de vacances. Els ritmes s’alenteixen per la calor. I la Trina Milan ens proposa que mirem al Cel. Aquesta foto n’és la meva contribució. Una foto feta ahir a la tarda a Badalona.

Aquí podeu anar seguint totes les fotos [...]]]>

#fotoscel

Originally uploaded by Oleguer Serra

Tot comença a fer olor de vacances. Els ritmes s’alenteixen per la calor. I la Trina Milan ens proposa que mirem al Cel. Aquesta foto n’és la meva contribució. Una foto feta ahir a la tarda a Badalona.

Aquí podeu anar seguint totes les fotos del cel.

Mireu-vos primer la presentació, que segur que us agafen ganes de [...]]]>

Avui he quedat “acollonit” amb la presentació que ha dissenyat en Joan Carreras com a complement d’un document que val molt la pena llegir.

Mireu-vos primer la presentació, que segur que us agafen ganes de continuar llegint:

This video was embedded using the YouTuber plugin by Roy Tanck. Adobe Flash Player is required to view the video.

SOMNIEU. És clar que sí, somniem constantment. ESPEREU MASSA. És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot. VOLEU MASSA. És clar que sí, volem [...]]]>

Dissabte 10 de juliol, tots a la manifestació.

SOM UNA NACIÓ. TENIM EL DRET A DECIDIR!

SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir…

SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.

Lluïs Llach

Fer [...]]]>

Divendres vam canviar els newsletters dels segells editorials del grup62. Aprofito aquest fet per complir amb un compromís que vaig adquirir fa temps al Twitter i que havia oblidat. Publicar un document de treball d’ARGUS on la Laia Cera, la nostra responsable de manteniment web,  ha anat recollint la nostra experiència/documentació en la confecció de newsletters.

Fer un bon newsletter és complex.

- És difícil triar continguts: aconseguir que llegim un correu electrònic que té pinta de publicitat és complicat. Cal triar què hi posem per a cridar l’atenció dels lectors.

- És difícil programar-lo: Cada lector de correu tracta l’html de forma diferent. El que es pot fer amb l’Outlook, és incompatible amb el Thunderbird, i no parlem del Hotmail, Gmail, etc …

- És difícil enviar-lo: Cada vegada els filtres anti SPAM són millors i cal fer-ho molt bé perquè tothom rebi un newsletter i no sigui rebutjat pels servidors de correu electrònic.

- I sobretot és difícil testejar-lo: Degut a la gran varietat de programes/webs lectors de correus electrònics cal comprovar el resultat en tots ells, i fins i tot, després d’haver-ho mirat del dret i del revés, quan envies el correu definitiu acaba fallant en un o altre.

Us convido a llegir el document i a enviar-me tots els suggeriments que tingueu. Espero que us ajudi en els vostres butlletins i que m’ajudeu a millorar-lo per anar-ne aprenent.

Manual-Newsletter-ARGUS.NET-V0.2

Com que també em vaig entusiasmar llegint-lo, vaig començar a comentar-lo amb gent que em semblava que també els podia [...]]]>

Fa uns dies vaig acabar de llegir: Don’t Think of an Elephant: Know Your Values and Frame the Debate d’en  George Lakoff. Me l’havia recomanat fa poc en Sergi Rovira quan se l’estava llegint i n’estava entusiasmat.

Com que també em vaig entusiasmar llegint-lo, vaig començar a comentar-lo amb gent que em semblava que també els podia interessar el tema. De seguida vaig tenir la sensació que ja anava tard. Els gurus de la política, ja se l’han llegit tots i fa temps que han superat el “fenòmen Lakoff”. Per exemple, en Toni Aira, en va parlar al seu bloc, i en el seu moment ja comentava que en Lackoff no era el primer de parlar en aquests termes. El mestre Saül, també ja criticava l’excés de veneració cap en Lakoff en un post de l’any 2007.

Sembla que el PSOE va contractar en Lakoff en un consell d’assessors internacionals que els va ajudar amb la campanya de les eleccions del 2007 i ara hi ha qui diu que l’estratègia d’aplicar les seves teories podrien ser la seva perdició (sobretot d’en ZP).

I què predica aquest famós Lakoff? Doncs ho resumia molt bé en Manuel Castells en un article a La Vanguàrdia. Segons el que he entès (espero correccions), aquest senyor es dedica a estudiar la lingüística cognitiva que sembla que és una part de la lingüística que la relaciona d’alguna manera amb la psicologia i pel que veig està relacionat amb la neurolingüística, o sigui que es dediquen a estudiar els mecanismes del cervell que possibiliten la comprensió o producció del llenguatge… ufffff!

Però pel que s’ha fet famós és per l’entusiasme que va despertar en certs ambients demòcrates (del partit demòcrata) i progressistes dels EUA; entusiasme que han exportat als presumptes progressistes del país veí (d’aquí ve el contacte amb en ZP). La seva teoria (o la de la lingüística cognitiva) diu que pensem en termes de marcs mentals (frames) i metàfores que estan en les sinapsis del nostre cervell. Quan la informació que rebem no es pot enquadrar en aquests marcs escrits al nostre cervell ens quedem amb els marcs i ignorem els fets.

Segons Lakoff, el partit republicà dels EUA porten molts anys treballant i abocant molts dòlars en fundacions que es dediquen a crear marcs mentals i metàfores que després els seus líders i mitjans de comunicació es dediquen a propagar. Però no tot ho deixa en una simple manipulació de les paraules, ell sosté que l’important són les idees que fan aflorar els valors lligats a la identitat de les persones.

El que m’ha interessat més del llibre no ha estat la possible translació de les metàfores en la lluita dreta/esquerra dels EUA al nostre país sinó començar a pensar en quins valors podem compartir com a país, en quines metàfores estem embarrancats i quines ens fan treballar. Per què la gent continua votant el PP al País Valencià quan s’ha demostrat que són corruptes? Per què destinem tants recursos en demostrar que tenim la raó en temes com d’immersió lingüística, l’espoli fiscal o la catalanitat de Colom quan la raó o els fets concrets no són els que operen en aquests casos? Per què hi ha tants catalans que encara estan convençuts que canviaran Espanya o que la federalitzaran? I el més important, sobre els valors que compartim com a país, és possible construir un discurs propi, un projecte de país lliure, i una societat millor?

Ens hi posem ?

I què hem fet aquesta vegada? Doncs el que sabem fer millor. Un WEB NATURAL, un web pensat per reflectir a la xarxa el dia a dia d’ARGUS. Amb tota la informació que [...]]]>

Divendres vam publicar el nou web d’ARGUS. Ja he perdut el compte de quina versió és però com cada vegada que canviem: JA TOCAVA!

I què hem fet aquesta vegada? Doncs el que sabem fer millor. Un WEB NATURAL, un web pensat per reflectir a la xarxa el dia a dia d’ARGUS. Amb tota la informació que generem els treballadors de forma natural: escrivint sobre el que ens interessa i parlant del que ens preocupa.

Al web hi trobareu el que som

Al web hi ha articles, de moment, d’en Ramon Gil, en Roger Fontcuberta i en Xavier Coso, molt aviat de tothom.  També hi ha evidentment el Twitter d’ARGUS i accés als blocs d’alguns de nosaltres.

Al web hi trobarem el que fem

I què fem? Doncs, dit en poques paraules, fem webs naturals:

• Webs pensats per durar en el temps
• Webs pensats per ser ben indexats per Google
• Webs pensats per ser usables i accessibles
• Webs pensats per complir amb els estàndards d’Internet

Però sobretot sobretot fem webs pensats per reflectir d’una forma natural una institució, organització, empresa, personatge, … a Internet. I això ho fem amb l’experiència de més de 15 anys a Internet.

Trst.me mesura la reputació d’un usuari de twitter basant-se en un algorisme [...]]]>

En el seu moment Google es fa fer famós el PageRank. Un índex de 0 a 10 que classificava (i classifica) els webs segons una fórmula supersecreta que va revolucionar el món dels cercadors. Avui he descobert trst.me, el mateix concepte però per a Twitter.

Trst.me mesura la reputació d’un usuari de twitter basant-se en un algorisme similar al del PageRank utilitzat per google però aplicat als followers. Segons aquest rànquing, no n’hi ha prou en tenir molts “followers” si no que el rànquing puja com més rànquing tenen els teus followers i baixa de forma similar en funció dels “followings”.

Doncs, vinga ara tots a trencar-nos les banyes a veure com aconseguim pujar el nostre índex.