La gent de CASA, University College London, han programat un “Tuitòmetre” i sembla que entre les capitals del món hi han afegit Barcelona.

El Tweet-o-Meter, mesura la quantitats de twits (en Tuits per minut o TPM) de diverses ciutats de tot el món. Els indicadors s’actualitzen cada segon oferint una visualització en directa dels TPM de [...]]]>

La gent de CASA, University College London, han programat un “Tuitòmetre” i sembla que entre les capitals del món hi han afegit Barcelona.

El Tweet-o-Meter, mesura la quantitats de twits (en Tuits per minut o TPM) de diverses ciutats de tot el món. Els indicadors s’actualitzen cada segon oferint una visualització en directa dels TPM de cada lloc.

Avui, quan hi he tornat [...]]]> No he tingut massa temps de llegir què es diu pel món sobre el nou Google Buzz. Suposo que hi deu haver opinions per tots els gustos, els fans de Google superfavorables i la competència, criticant …. Tot just ahir vaig poder entrar-hi i lligar-lo amb el meu Twiter, Flickr,  ….

Avui, quan hi he tornat a entrar …  dues reflexions …

1- La clau és el punt d’accés

A mi em sembla que al final no es tractarà si la gent utilitza més Twitter, Facebook, Buzz, … per què al final està tot lligat, i qualsevol actualització a una punta, es propaga a totes les altres. Com ja he explicat, el primer que vaig fer va ser lligar el Buzz amb tota la resta … i  apa … a continuar “tuitejant”; per tant, la clau de volta de tot plegat és què utilitzarem tots com a punt d’accés, com a porta d’entrada que ens propagarà el que diem a tot arreu.

I evidentment tots utilitzarem com a punt d’accés el que tinguem més a l’abast en qualsevol moment. Aquí segur que l’Android hi tindrà un paper important, tots els seus usuaris utilitzaran Buzz per què estic segur que Google els ho farà molt fàcil. I també els fa guanyar molts punts el fet que tots els usuaris de Gmail s’ho trobaran per defecte, i els que encara no s’havien iniciat en el microbloging, ho faran a partir d’aquí.

Twitter té l’avantatge de ser el primer, el que més aplicacions té, el que Facebook, Buzz, … t’ofereixen per defecte per lligar-lo amb ells. I jo diria, que ara mateix és l’únic que a mi em permet fer una entrada i que es propagi als altres. És possible des de Buzz ? diria que no.

La nostra porta d’entrada a les cerques és indiscutiblement Google, però dubto que amb Buzz passi el mateix. Tot és molt més complex: d’una forma molt senzilla ho estem podent lligar tot amb tot, però us confesso que jo  no podria dir què tinc lligat amb què. M’he perdut en els laberints del 2.0, però tinc la impressió que de moment el més comú de tots és Twitter. Ja ho anirem veient.

2- Quina mandra haver de construïr de nou una xarxa de contactes/amics

El problema de Buzz és que tots hem de reconstruir la xarxa de contactes. Us podeu creure que només tinc 5 contactes al Buzz ? Increïble. Quina mandra començar a fer créixer la xarxa. El que veig és que ha estat prou intel·ligent per a crear-me els primers contactes i segur que anirà creixent quan tots els meus contactes de Gmail vagin entrant a Buzz … però ara he de tornar a fer la feina que ja he fet amb Twitter, Facebook i Linkedin ?

Però aprofito aquest post per a agrair-li a [...]]]> Fa dies que l’amic Marc Sabatés em fa uns comentaris al bloc que em fan pensar que m’ha confós amb l’Oleguer Presas. Em sap greu decebre’l però he de dir que no ho sóc. No tinc ni el plaer d’haver-lo conegut mai. L’únic que compartim és el nom.

Però aprofito aquest post per a agrair-li a l’Oleguer Presas de veritat, la tasca que ha fet per a donar a conèixer el nom que compartim. Vísca l’Oleguer!.

Radio Paradise – Commercial Free Internet Radio – Online radio hand-mixed by real humans – Modern & classic rock, electronica, world music & more.

És una ràdio que emeten només per Internet. No és que no tinguin anuncis és que es defineixen antianuncis: una ràdio de [...]]]> Mentre treballo, últimament escolto Radio Paradise. Ells es defineixen així:

Radio Paradise – Commercial Free Internet Radio – Online radio hand-mixed by real humans – Modern & classic rock, electronica, world music & more.

És una ràdio que emeten només per Internet. No és que no tinguin anuncis és que es defineixen antianuncis: una ràdio de qualitat no és possible amb anuncis. I realment a mi la tria que fan m’agrada molt. Segons en Bill i la Rebecca, el que fan ells és art:

Welcome to Radio Paradise — we’re delighted you found us! RP is a blend of many styles and genres of music, carefully selected and mixed by two real human beings. You’ll hear modern and classic rock, world music, electronica, even a bit of classical and jazz. What you won’t hear are random computer-generated playlists or mind-numbing commercials.

Our specialty is taking a diverse assortment of songs and making them flow together in a way that makes sense harmonically, rhythmically, and lyrically — an art that, to us, is the very essence of radio. We hope that you’ll enjoy RP so much that you’ll want to share it with your friends, your family, your co-workers, your neighbors … well you get the idea. ;~)

Your grateful hosts, Bill & Rebecca Goldsmith

I com es paga un muntatge així ? Doncs els oients paguen i amb marxandatge. M’encanta!

Seria possible fer una ràdio així aquí ? És possible escoltar la música de qualitat que es fa al nostre país i que és invisible a pràcticament tothom ? Algú s’anima ?

- Creadors: Blubliquen un bloc, tenen web, pengen vídeos, música, fotos i escriuen [...]]]> Ahir parlava de la regla del 90-9-1 popularitzada per Jackob Nielsen ja fa uns quants anys. La gent de Forrester Research van anar més enllà i van proposar una escala que classifica els usuaris per la forma que utilitzen les xarxes socials.

- Creadors: Blubliquen un bloc, tenen web, pengen vídeos, música, fotos i escriuen articles.

- Crítics: Pengen crítiques o valoracions. Comenten altres blocs, participen en fòrums o contribueixen en wikis.

- Recol·lectors: Utilitzen RSS, afegeixen “tags” a pàgines o fotos i voten en diverses webs.

- Agregadors: Mantenen un perfil a diverses xarxes socials i les visiten.

- Espectadors: Llegeixen blocs, miren vídeos d’altres usuaris, escolten podcasts, llegeixen fòrums i crítiques.

- Inactius: Cap dels atres.

A mi em sembla que aquesta escala no es contradiu amb la regla del 90-9-1 si no que la proposta de Nielsen n’és una simplificació. Podríem dir que el 90-9-1 es pot aplicar només en una site en concret i els nivells són excloents l’ún de l’altre. En canvi l’escala és més global i una persona pot pertànyer a diversos “graons” segons en quin context el mirem.

Sobre com analitzar i actuar en aquests perfils, han publicat un llibre sobre el tema, que si me’l voleu regalar està a la meva wish list.

A la web del llibre hi ha una interessant aplicació que reprodueixo aquí sota que amb dades del 2009 permet classificar els usuaris per països, gènere i edats.

[iframe: src="http://www.forrester.com/groundswell/b2c_profile_tool/b2c" frameborder="0" width="510" height="360" scrolling="no"]

Es basa en un principi que en Jackob Nielsen en diu Principi d’Inequalitat (s’escriu així) i bàsicament descriu com participa la gent a Internet.

- El 90% son “Lurkers” … [...]]]> No em pregunteu com hi he arribat, però avui m’he trobat amb una web molt senzilla que explica molt bé el principi del 90-9-1. És bo recordar-lo.

Es basa en un principi que en Jackob Nielsen en diu Principi d’Inequalitat (s’escriu així) i bàsicament descriu com participa la gent a Internet.

- El 90% son “Lurkers” … guaites ? que observen però no contribueixen
- El 9% d’usuaris contribueixen de tant en tant
- L’1% restant fa tota la feina pels altres.

L’interessant d’aquesta regla és que no es pot combatre portant més i més gent al web (és el que tenen els percentatges). Segons en Nielsen, la  forma de donar-li la volta és facilitar al màxim la participació, fer que el fet de participar tingui realment un efecte en els altres (si tu recomanes un llibre, als altres els serà útil). La gent prefereix editar/copiar que crear de nou, per tant és convenint  posar plantilles. També és bo recompensar (moderadament la participació i promoure els millors participants.

Aquesta regla ja té uns quants anys, no sé si hi ha estadístiques que diguin que la web 2.0 hagi fet canviar la regla, jo tinc la intuïció que ho farà. En tot cas la iGeneració segur que tindrà una piràmide diferent.

Aquest any no us podeu perdre el  13è Seminari Internacional LIDERATGE, INNOVACIÓ I MANAGEMENT experiències en transformació del 7 al 12 de juny de 2010.

Organitzat per INNOVA Associació per a la innovació organitzativa i social i dirigit per Joan Roma [...]]]> Com sempre que arriben aquestes dates, em començo a fer pesat … doncs som-hi:

Aquest any no us podeu perdre el  13è Seminari Internacional LIDERATGE, INNOVACIÓ I MANAGEMENT experiències en transformació del 7 al 12 de juny de 2010.

Organitzat per INNOVA Associació per a la innovació organitzativa i social i dirigit per Joan Roma i Vergés, acompanyat d’un staff internacional de consultors, a l’Hotel Balneari Vichy Catalan de Caldes de Malavella (Girona).

Us podeu inscriure a partir de l’ 1 de febrer de 2010. Contactant amb la Sandra Carrau Pascual  o en  David Sierra Lozano:

Telèfon +34.93.415.30.99 / e-mail: innova@innovaccio.net

O sigui que … feu la foto i deseu-la als vostres preferits.

Tinc la impressió que aviat veurem imatges com aquestes per tot arreu.