Ahir, després de rebre el suggeriment de la Clara i en Marc Roca, vaig decidir divorciar el meu Twitter del meu Facebook. Fa temps que ho veia a venir, fa temps que sabia que tocava fer-ho, que era inevitable, i per què no ho feia ? per mandra social. És molt fàcil alimentar el Facebook automàticament sense haver d’entrar-hi mai.
El divorci ha provocat algunes reaccions interessants:
- Els mestres del 2.0 em diuen que, millor, que tranquil, que ells ja fa temps que han fet el pas i que m’anirà millor.
- Els despistats del 2.0 em pregunten que perquè ho faig? i jo que responc la versió oficial, que el missatge i el públic és diferent, que no es pot bombardejar Facebook, etc.
- I, finalment, el mestre Ramon Gil em diu que el pas que em toca ara és fer el salt de veritat i esborrar el compte del Facebook… Buffff! I em passa un recull de gent que ja ho ha fet (http://2tu.us/23q4 i http://2tu.us/23q6).
I jo què penso? Que el que em fa por a mi és abandonar el Facebook del tot. Un cop ja tens la xarxa d’amics feta, que ja has fet el ja clàssic sopar del Facebook on has retrobat aquella gent que no recordaves ni el nom… Què queda? Un grapat de peticions d’amistat de gent que no conec i que ara ja accepto monòtonament. Hi tornaré a entrar? Últimament només m’interessa xafardejar algunes fotos i poca cosa més.
No vull desmerèixer el Facebook. És una aplicació brutal i entenc que hi hagi molta gent enganxada, i que encara sigui molt útil com a eina de màrqueting, però què voleu que us digui. Jo me n’he cansat. En canvi el Twitter em sorprèn cada dia: canvia, evoluciona, és útil, incentiva la imaginació, la creativitat, la comunicació.
Com deia la Sílvia Cobo, twitter ja no és cap tonteria. No sé si ja es pot qualificar de mitjà de comunicació i ha deixat de ser una xarxa social, però la sensació que tinc és que s’està fent gran i en canvi Facebook, s’ha quedat encallat a l’adolescència.
Jo fa temps que sé que hauria de fer aquest divorci saludable, però precisament per aquesta mandra social que dius no ho faig, perquè mai hi posaria res, al Facebook. De fet, tot el que hi publico és perquè hi tinc connectats el twitter, el flickr, el blog i alguna cosa més. Només hi escric directament els comentaris, res més.
Ara bé, donar-se de baixa de Facebook crec que, a dia d’avui, és com intentar viure sense un compte de Google. Per aquí tenim molt clar que Facebook, ara com ara, s’està convertint en la capa social d’Internet. Cada vegada més la teva identitat a Internet passa per Facebook, ja no se sent parlar d’Open Social o d’altres iniciatives similars… ho està acaparant tot FB.
Tenir un compte de Facebook s’ha convertit en el passaport a un munt de serveis que mai abans faries servir per mandra a registrar-t’hi. I això ho vaig veure claríssim ara quan van estrenar l’Spotify social: és brutal que només connectant-ho amb Facebook tinguis ja una xarxa creada i un munt de música dels teus (se suposa) amics. No has de començar de zero, ja ho tens d’entrada. I si això ho fan els d’Spotify imagina’t el que pot suposar per a la web més petita del món: l’estalvi per part de l’usuari de crear-se una nova la xarxa i l’estalvi per part del propietari de desenvolupar-la i gestionar-la.
El que sí que crec que cal és tenir els amics de debò i que t’interessen al Facebook. Això d’acceptar qualsevol petició d’amistat afegeix molt soroll i et connecta amb gent que segurament no t’interessa. o ara ho tinc molt clar: gent que no conec en persona no els accepto i si no són persones, que es facin una pàgina. Un dia d’aquests hauré de fer dissabte amb els contactes…
Les fulles eren un remei casolà molt nostrat … al 2.0 també s’hi contempla una solució com aquesta per casos tan fotuts com el que expliques?????
Facebook proporciona unes eines de comunicació molt bones per a les empreses (penjar fotografies, esdeveniments, videos, facilitat d’us,…) que altres plataformes com Twitter o Linkedin no proporcionen (fins a cert punt). Però en canvi el públic professional no hi és gaire present. Estic d’acord en que un divorci amb Facebook no seria una perdua massa significativa.