Un dels objectius que tenia per aquest estiu era configurar-me el nou portàtil i trobar una forma eficient de treballar simultàniament amb Windows i Linux. En l’anterior tenia configurada una arrencada dual i per tant havia de reiniciar cada vegada que volia canviar de sistema operatiu.

Finalment he trobat una solució estable i eficient. Evidentment [...]]]>

Un dels objectius que tenia per aquest estiu era configurar-me el nou portàtil i trobar una forma eficient de treballar simultàniament amb Windows i Linux. En l’anterior tenia configurada una arrencada dual i per tant havia de reiniciar cada vegada que volia canviar de sistema operatiu.

Finalment he trobat una solució estable i eficient. Evidentment el sistema operatiu de base és una Kubuntu amb el nou KDE 4.3 … en un altre post ja en lloaré les virtuts. El que he fet aleshores és engabiar el windows XP en el VirtualBox. El resultat és brutal. El tinc instal·lat amb totes les aplicacions que necessito puntualment i m’ocupa només 2,5Gb de disc i en 10 segons puc restaurar una sessió anterior del windows. S’han acabat les reiniciades. Ara només em falta tenir també un Windows Vista i un OSX i ja tindré un sistema complet. De moment, però, emsembla que per l’OSX haurem d’esperar una mica … encara no he trobat documentació de com fer-ho.

He de dir que només utilitzo el Windows per a executar aplicacions que no puc trobar en Linux. I això, a banda de les aplicacions propietàries de Microsoft, cada vegada passa menys.

Una de les millors característiques del Firefox, són els seus complements. Per exemple, jo ja no recordo com es podia desenvolupar una web sense el Firebug.

Ara, Mozilla a tret una nova funcionalitat que són les  coleccions de complements. Han agrupat els complements per categories per a facilitar-ne la instal·lació i no haver de fer-ho un a [...]]]>

Una de les millors característiques del Firefox, són els seus complements. Per exemple, jo ja no recordo com es podia desenvolupar una web sense el Firebug.

Ara, Mozilla a tret una nova funcionalitat que són les  coleccions de complements. Han agrupat els complements per categories per a facilitar-ne la instal·lació i no haver de fer-ho un a un. Per exemple, les col·leccions més populars d’aquesta setmana són:

• Web Developer’s Toolbox: Per a desenvolupadors de web
• Reference Desk: Per a ajudar en les cerques
• Social Circuit: Dedicat a les xarxes socials més populars
• Traveler’s Pack: Per a viatgers
• Family Organizer: Per a ajudar a les famílies a la planificació

Amb aquesta eina es poden sincronitzar tots els contactes del Gmail amb els contactes del Thunderbird. Avui he descobert un bug que m’ha portat de cap els últims mesos: hi havia alguns contactes que [...]]]>

Ahir vaig fer un post amb un llistat d’eines. Una elles servia per a  sincronitzar el Gmail amb el Thunderbird. És el Zindus.

Amb aquesta eina es poden sincronitzar tots els contactes del Gmail amb els contactes del Thunderbird. Avui he descobert un bug que m’ha portat de cap els últims mesos: hi havia alguns contactes que no els sincronitzava. El problema és que el Zindus no sincronitza els contactes que estan en llistes del  Thunderbird. És un problema per què he hagut de triar entre sincornitzar tots els contactes o mantenir les llistes; he triat la primera opció.

Recordeu el que deia ahir: vigileu a l’hora d’instal·lar-lo. Si no aneu amb compte us exportarà totes les adreces recollides del Thunderbird al Gmail. Per a solucionar això, aneu a les preferències del Thunderbird i a l’apartat “Redacció” teniu dues opcions:

- Desactiveu “Afegeix automàticament les adreces electròniques de sortida a: ” i esborreu totes les adreces que us hàgi recollit automàticament.

- Si voleu continuar recollint adreces (és molt útil), feu que el Thunderbird les reculli en una carpeta diferent de la que sincronitza el Zindus.

Segurament fins fa poc, l’impacte de la nova versió era mínim, però les últimes setmanes no paro de sentir-ne parlar:

1- La gent m’envia (sense ser-ne conscient) adjuncions amb el nou format.

2- Tenim clients que reben [...]]]>

Microsoft va introduir amb l’Office 2007 un nou format de documents i també un nou estil de menús  i organització del programa.

Segurament fins fa poc, l’impacte de la nova versió era mínim, però les últimes setmanes no paro de sentir-ne parlar:

1- La gent m’envia (sense ser-ne conscient) adjuncions amb el nou format.

2- Tenim clients que reben fitxers que no poden obrir i ens pregunten com ho han de fer per a obrir-los.

3- Sento queixes d’usuaris de l’office 2007 que diuen que no troben les eines … que ho han canviat tot de lloc … i que es veuen obligats a aprendre el funcionament d’un nou programa.

Està clar que la resposta més senzilla als punts 1 i 2 és: us heu de comprar l’office 2007. Esteu de sort! A El Corte Inglés està d’oferta: per només 540,55€ tindreu l’última versió de l’Office.

La resposta al punt 3 és més complexa. He vist algú que s’ha dedicat a personalitzar-se la barra d’eines fins que ha aconseguit tenir els menús i botons, iguals com sempre els havia conegut. No he investigat gaire, però estic segur que hi deu haver alguna opció de configuració amagada que et per met fer això amb un sol clic.

És curiós, per què a la pàgina del producte a la web de El Corte Inglés, els dos primers punts forts de la nova versió que destaca són:

- Nuevo: barras de herramientas y menús orientados a resultados que hacen que sea más sencillo encontrar y utilizar las funciones del producto que más emplea para obtener los resultados deseados.
- Mejora: funciones de formato que hacen que sea más sencillo dar formato a los documentos de forma coherente.

Justament les grans novetats anunciades sembla que els usuaris no les acaben d’apreciar. Però no ens posem dramàtics i anem a buscar solucions:

• Instal·leu-vos el pack de compatibilitat de Microsoft. Però heu de tenir tots els programes registrats i autenticats … els teniu ?
• Instal·leu-vos el Word Viewer.
• Utilitzeu eines on-line que ens transformen documents: DOCX Converter, DOX2TOC.

Però realment val la pena ? És interessant visitar la web OpenXML.info, una web que relata els esforços fets per Microsoft per a convertir l’OpenXML en un estàndard reconegut per la ISO. Se gons ells, l’OpenXML, no és estàndard, no és obert i no és XML.

Però jo penso que no val la pena perdre el temps descobrint si això és cert o no o buscant formes alternatives d’obrir aquests documents. Penso que és l’hora de perdre la por i utilitzar l’Open Office 3.0.

• Desa els documents en un format estàndard.
• Obre i desa els documents en qualsevol format de Microsoft. Fins i tot el controvertit OpenXML.
• Es pot descarregar i instal·lar per zero euros.
• És en català sense haver de descarregar un Language Pack.
• Si sou usuaris de l’office de Microsoft clàssic, l’adaptació és mínima.

No tingueu por passeu-vos avui mateix a l’Open Office!!!

Ahir vaig trobar la solució a un problema que tinc periòdicament amb l’Open Office. S’ha de dir que normalment em passa amb documents que he importat del Microsoft Word.

Quan treballo amb esquemes numerats per tal de construir després un índex automàtic del document, de vegades em passa que la numeració deixa de funcionar. Per exemple:

1.- Títol [...]]]>

Ahir vaig trobar la solució a un problema que tinc periòdicament amb l’Open Office. S’ha de dir que normalment em passa amb documents que he importat del Microsoft Word.

Quan treballo amb esquemes numerats per tal de construir després un índex automàtic del document, de vegades em passa que la numeració deixa de funcionar. Per exemple:

1.- Títol A

1.1-Subtítol B

2.- Títol C

1.1- Subtítol D

Com podeu veure, la numeració no funciona bé. He descobert que el problema rau en barrejar esquemes numerats (Menú: Eines > Numeració d’esquemes)  amb títols que porten numeració amb l’eina “Pics i numeració”:

La solució: prémer Control+A per a seleccionar tot el text. Quan tinguem tot el text seleccionat cliquem sobre “Pics i numeració” dues vegades. La primera afegirem numeració a tot el text i la segona eliminarem tota numeració importada d’antics documents de Microsoft Word. A partir d’aquí caldrà segurament tornar a aplicar estils amb l’estilista, però ja no tindrem el problema