Com crear un codi QR per una tarja de visita
Fa uns dies em vaig trobar amb el repte d’imprimir unes targetes amb un codi QR. Aquest codi, llegit amb un smartphone, havia de contenir les mateixes dades impreses i s’havia d’afegir directament les dades a la llibreta d’adreces.
La tria del QR sobre altres altrenatives com com podrien ser: Data matrix, Aztec Code o un micro QR, és senzilla. Sembla que el primer és el més estès i l’únic que reconeixen la majoria de telèfons.
Vaig començar una recerca i he arribat a algunes conclusions que comparteixo ara mateix. Les preguntes a respondre són les següents: en quin format quina informació hi hem de posar, i quina és la mida mínima del codi per tal que els telèfons el puguin llegir sense problema.
Tipus de codificació
La informació que podem posar en un codi QR és molt diversa. Segons el tipus d’informació, el mòbil executarà una funció o una altra:
- URL: el mòbil vistarà una pàgina web.
- Afegir una URL com a adreça d’interès o preferida del navegador.
- Podem fer una trucada, enviar un SMS, un correu electrònic o una piulada al Twitter.
- Crear una entrada a l’agenda de telèfons de tipus vCard o meCard.
- Crear una cita a al calendari
- Un enllaç a un mapa de Google Maps o Bing Maps o unes coordenades
- Una descàrrega d’una aplicació de l’iTunes o de l’Android Market
- Un “Check In” al Foursquare
- La visualització d’un vídeo
- Iniciar un xat amb el Blackberry Messenger
- Connectar-ses a una xarxa WIFI amb un mòbil Android
- O simplement llegir un text
La opció més flexible que inicialment se’m va acudir va ser, crear un fitxer amb tota la informació d’una vCard amb format (text/x-vcard o extensió .vcr) i col·locar-la al servidor web. El codi QR només ha de contenir la URL d’aquest fitxer. Els avantatges d’aquest sistema serien que en qualsevol moment podria modificar les dades i que una URL en un codi QR ocupa molt poc espai i el fa molt llegible. El problema és que la primera aplicació que vaig trobar, va llegir la URL però no reconeixia que es tractava d’una entrada a l’agenda de contactes.
La segona opció tenia bona pinta: utilitzar l’aplicació pingtags. Aquest web (en teoria) permet lligar un codi QR amb el perfil del linkedin. També permet fer un seguiment dels llocs on algú ha escanejat el teu codi i visualitzar-los sobre un mapa. El problema és que no vaig aconseguir donar-me d’alta de l’aplicació … sembla que no acaba de funcionar.
Descartat posar una URL, semblava que l’única opció possible és tirar cap a vCard o meCard. Els dos son formats de llibreta d’adreces i la diferència és que la vCard desa molta més informació i ocupa molt més espai. Sembla que la meCard ha estat pensada per la gran NTT Docomo precisament per a codis QR i que la majoria d’aplicacions ho integren. Amb la meCard no hi pots posar el nom de l’empresa, el càrrec, o altra informació extra, però la necessària: nom, cognoms, correu electrònic i telèfon mòbil, hi cap perfectament.
Com generem el codi QR?
Al web hi ha milers d’aplicacions on-line que permeten generar codis QR de tots els tipus haguts i per haver. Jo finalment em vaig decantar per una feta per un tal Kerem Erkan que permet desar els codis amb formats vectorials com EPS o SVG i per tant no tenir problemes de dimensionar-lo posteriorment. Us recomano també generar les imatges amb el fons transparent; això permetrà incoroporar-les perfectament a les targes de visita.
Mida de la impressió del codi QR
I un cop tenim el codi generat, amb quina mida l’imprimim?
La mida mínima de la impressió per tal que qualsevol lector el pugui llegir, depèn de molts factors: la resolució de la càmera del mòbil, la densitat de píxels del codi QR, la distància a la que col·loquem el telèfon …
En un article de la gent de QRStuff, expliquen molt bé la fórmula per a calcular la mida òptima no només per a targes de visita si no per qualsevol tipus d’impressió. Jo he arribat a la conclusió que l’ideal seria imprimir-ho amb una amplada de 30×30 mil·límetres. Tot i queeeeeeee … jo ho he provat amb impressions més petites i funciona correctament.
Conclusió:
- Utilitzeu el format meCard
- Imprimiu el codi amb una mida de 20×20 mil·límetres com a mínim
I si us ha agradat aquest post, llegiu amb el vostre telèfon aquest codi QR.
Marlene Dietrich i el diable
Aquest matí agafo el metro a Pep Ventura. A Sant Adrià puja un senyor, gran, ben vestit i amb boina que s’asseu al meu costat i em diu: “Vostè és espanyol?”, Uf, quina mandra. Jo evidentment li dic: “No, espanyol no, sóc català”. L’home continua: “Vostè recorda una pel·lícula que es deia El expreso de Shanghai? Jo li dic: “em sona” (ja sabeu que jo de cine …). “És que no recordo com es deia l’actriu protagonista”, afegeix.
Jo que agafo el mòbil i cerco i cerco la pel·lícula: “Marlene Dietrich” li dic. L’home s’emociona: “Oh! és cert! Moltes gràccies”, em diu i tot seguit em pregunta. I com ho ha sabut tan ràpid? “Ho he buscat a Internet”, responc. “I tot Internet cap aquí dins? Fa molt que s’ha inventat això?”. Aquí si que ja no he sabut què respondre: “bé, si, eh, hummmm”.
L’home es justifica: “És que sóc una mica gran sap? Tinc 97 anys i tinc escrits de l’any 2003 que ja deia que començava a perdre la memòria ….”
En aquests moment ja tenim l’atenció de mig vagó.
“Resulta que a casa treballa una sudamericana que es diu Marlen i a mi em sonava alguna cosa de El expreso de Shanhai …ai que he de baixar a El Clot, que no em passi”.
Jo li dic que li falten dues parades i aleshores dispara: “Vostè és cristià?” … “no” … “però creu en Déu?” ….”no” … “ALESHORES DEU CREURE EN EL DIABLE …. em permet que li faci un regal?”.
Aleshores posa la ma a la cartera i treu un còmic titulat: “¿A dónde se fueron?” amb una petita historieta sobre el diable … propaganda del llibre “El Próximo Paso” d’un tal Jack T. Chick.
L’home baixa del metro, com havia dit, a El Clot.
Estic tranquil: he perdut el mòbil!
Els que em coneixeu, sabeu que de vegades vaig atabalat pel món i molts apostaríeu una fortuna a que qualsevol dia em puc deixar el mòbil al lloc més inesperat. Fa uns quants dies em va caure al mig del carrer i un bonhome el va trobar. Vaig tenir la sort que a Badalona és petita i ens coneixem tots i el vaig poder recuperar.
Però … quina és la solució tecnològica dels despistats? Una aplicació que protegeix el mòbil i et permet fer algunes accions abans de donar-lo per perdut:
- Activació remota del GPS i localització sobre el Google Maps
- Activació a distància d’una potent sirena
- Rebre una notificació en cas de canvi de la tarja SIM del mòbil.
- Fer una foto amb la càmera del mòbil i visualitzar-la
- Enregistrar el so ambient del mòbil
I si no el podem recuperar ens ofereixen diverses alternatives:
- Bloquejar completament la pantalla
- Fer una còpia de les dades i esborrar completament el telèfon
Després d’una breu recerca, jo m’he instal·lat el MobiUcare per Android, però estic segur que hi ha infinitat d’alternatives pels altres sistemes operatius mòbil.Suposo que a molts no us he descobert res de nou, però jo no sé per què no ho havia fet abans.
Qui té la meva agenda?
Forçat per la xarxa (social), finalment m’he instal·lat el WhatsApp. Una aplicació que permet enviar una espècie SMS utilitzant Internet. La meva sorpresa ha estat veure un llistat de la gent enorme que ja està utilitzant l’aplicació. Com s’ho han fet per relacionar les dades? Doncs molt senzill: en algun moment de la instal·lació, el meu telèfon els ha enviat la meva agenda de números de telèfon.
Busco a la informació legal del web de WhatsApp i llegeixo:
In order to access and use the features of the Service, you acknowledge and agree that you will have to provide WhatsApp with your phone number, as well as the phone numbers of third parties whom you wish to use the Service with.
Com que jo prèviament no puc saber qui més té instal·lat això, és evident que ara tenen tota la meva agenda. I els anirà enviant periòdicament les meves actualitzacions. Per això és gratuïta? Ells diuen això:
We do not use your phone number or email address or other personally identifiable information to send commercial or marketing messages without your consent or except as part of a specific program or feature for which you will have the ability to opt-in or opt-out.
I suposo que ens els hem de creure.
Google té la meva agenda. Linked In té la meva agenda per què la vaig connectar amb la de Google. Ara WhatsApp també la té. Què vol dir tot això? Què implica?
3 anys de twitter
Descobreixo a “How long have you been tweeting” que fa 3 anys que estic twittejant. Exactament el dilluns 4 de febrer a les 16:09 vaig obrir el meu compte.
Vaig començar per curiositat, com una eina més on m’havia de donar d’alta, seguint la curiositat que m’havia despertat el mestre @oriolllado.
I 3 anys després què tenim? Doncs tenim 1588 piulades, 711 seguidors, segueixo 760 persones i surto a 33 llistes.
També he creat un parell de llistes: el dels piuladors d’ARGUS i dels twitelles,els tuitaires que m’agrada repassar periòdicament.
I resulta que vaig començar jugant amb el Twitter i ara és un mitjà de comunicació, és un regulador de la societat i una xarxa que quan hi vaig entrar no arribava al milió d’usuaris i ara en som 190.000.000 i es generen més de 60 milions de piulades al dia.
Doncs per molts anys JO al Twitter .. gràcies, gràcies.
